M@re Nostrum

Balenes a babord!
per Marc Ripol

Publicat al dominical del Diari Avui del 27/4/97

l turisme d'aventura es l'última moda en viatges, però banyar-se al Mediterrani acompanyat per un rorqual comú de 20 metres és alguna cosa més que una simple aventura. "Pòntings" i "ràftings" es queden com un joc de nens al costat del "balèning"

Balenes al nord de Còrsega? Sí, és clar, i taurons a la piscina municipal. Comentaris d'aquesta mena són els que un pot rebre si comenta que ha estat banyant-se al Mediterrani en companyia d'un parell de rorquals comuns. Doncs, sí, resulta que al nostre mar tenim una població aproximada de quatre mil balenes, que han estat vistes a la mar de Ligúria -al nord de Còrsega- i al golf del Lleó.


El Rafael Verdera, el més veterà veler espanyol en actiu

La iniciativa d'organitzar xàrters durant l'estiu per anar a la recerca de balenes va sortir de Mikel Arizmendi, un basc establert a Palma de Mallorca que, després de sentir diversos comentaris de navegants que tornaven d'aquelles zones afirmant que havien vist balenes, va decidir comprovar-ho personalment i va organitzar un xàrter a bord del seu vell veler, el Rafael Verdera, amb l'esperança de localitzar els grans rorquals.

El vaixell és un bell pailebot eivissenc de 30 metres, aparellat amb veles llatines i construït el 1841, data que el converteix en l'embarcació més veterana en actiu de tota la flota espanyola. Després de tres estius d'experiència, des del vaixell no només s'ha vist un bon nombre de balenes, sinó que, en algunes ocasions, aquestes van permetre que el veler s'acostés a escassos metres, i fins i tot que els audaços mariners es banyessin al seu costat. Actualment, són diversos els vaixells que salpen cada estiu amb el mateix objectiu.

Al Rafael Verdera, tant les tasques pròpies de la navegació -a vela sempre que el vent ho permet- com les d'albirament i identificació de cetacis es realitzen amb la participació de tots els passatgers.

D'aquesta manera, quan un no està enfilat al pal, escodrinyant l'horitzó a la recerca de balenes, ajuda a la cuina preparant el dinar, omple les fitxes d'identificació de cetacis, dóna un cop de mà al mariner per hissar els flocs, renta els plats de l'esmorzar o s'entreté amb el capità buscant la situació del vaixell a la carta de calcular rumbs i milles per navegar. Les tasques de coberta tampoc prenen tant de temps com per no poder fer una tranquil·la becaina a la xarxa del botaló o a les hamaques de proa, fins que qui es troba de guàrdia crida: "Una altra bèstia per l'amura d'estribord!", i s'ha acabat la becaina.

Tant la navegació com els albiraments realitzats pel Rafael Verdera donen de si per a tot els gustos; des d'un solitari catxalot a les bandades de calderons o els poc freqüents dofins de Risso (Grampus griseus), nombrosos dofins llistats, tintoreres o alguns grans dofins mulars (Tursiops truncatus).

Balena a la vista!

Un cop localitzat el cetaci, el procés d'aproximació és sempre idèntic: el vaixell s'acosta a la balena, que segueix el seu camí sense alterar-se i es submergeix tranquil·lament quan es troba a distància d'uns trenta metres. Després d'una immersió de quinze minuts, torna a la superfície i es repeteix l'operació d'acostament.

En ocasions els enormes rorquals no desapareixen en les profunditats sinó que juguen amb el vell veler, potser amb curiositat, passant per sota la quilla com si fossin dofins. Es el moment perquè els intrèpids saltin per la borda i gaudeixin d'un bany que després explicaran i ningú els creurà; com a mínim fins que puguin sotmetre els incrèduls a l'anual tortura de la projecció de diapositives.

De totes maneres, no hi ha cap mena de perill: aquests cetacis es desplacen amb molta cura, amb una delicadesa que sorprèn en un animal que té un pes equivalent al de cinc elefants. Segons el capità Arizmendi, el qual va desenvolupar una complexa estratègia d'abordatge als cetacis, "aquests animals són curosos i delicats, més educats que molts dels que van pel mar. Quan arribes a la seva alçada, sempre cedeixen el pas".

Les balenes són els gegants del nostre planeta. El rorqual comú (Balaenoptera physalus) és el segon en grandària; només la balena blava supera els 20 metres i 50 tones que assoleix de mitjana. Se'l pot reconèixer per una curiosa coloració asimètrica a la mandíbula: mentre que el cantó dret és blanc, l'esquerre és negre. Hi ha un gran desconeixement sobre les rutes que segueixen els exemplars del Mediterrani, que només s'albiren a l'estiu i a la zona nord-occidental.

Durant llarg temps els rorquals no van ser molestats pels baleners, a causa del respecte que imposava la seva enorme grandària i de les velocitats a què es poden desplaçar. La seva tranquil·litat es va acabar el 1876, amb la invenció de l'arpó explosiu, i, com la resta d'espècies de balenes, van estar a un pas de l'extinció. Afortunadament, la protecció dels cetacis és potser l'única cosa en què s'han posat d'acord gairebé tots els països del món, amb la recent excepció del Japó i Noruega. En l'actualitat s'observa un tímid augment en la població, si bé sembla improbable que mai es recuperi fins als nivells que hi havia al segle XIX.

Informacions d'utilitat

COM I QUAN PODEM ANAR-HI:

L'única època en què hi ha grans possibilitats de trobar rorquals és durant els mesos d'estiu. Actualment hi ha dos vaixells que salpen cada estiu a la recerca de rorquals: el Rafael Verdera i el Sir Robert Baden Powell.

QUÈ CAL PORTAR:

Tot el que un prendria a la platja (banyador, crema de protecció solar, màscara de busseig, aletes...) a més d'una jaqueta lleugera o un impermeable per a les nits a alta mar. Una càmera fotogràfica submarina, encara que sigui de les d'usar i llençar, serà molt útil si tenim la sort de banyar-nos amb les balenes. Una caixa de pastilles per al mareig és recomanable per als que no estiguin acostumats a navegar.

REQUISITS:

Estar disposat a col·laborar en les tasques de bord i tenir present que l'objectiu és l'albirament de cetacis, encara que també hi hagi temps per visitar poblacions costaneres i passar uns dies a la platja.


Article sobre un viatge d'albirament de cetacis
per Josep Mª Dacosta


© Text i fotos: Marc Ripol

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2017  Todos los derechos reservados


Última modificación: 07 d’agost 2017 06:40


Hemos recibido visitas