M@re Nostrum

ILLA MATEUA... DE NIT
per Josep Mª Dacosta

quest illot es troba a l'Escala (Girona, Espanya) i es un excel·lent lloc per iniciar-se en la immersió esportiva, ja sigui diurna o nocturna. A grans trets, resulta una gran roca calcària, separada uns 15 metres de la costa. Presenta unes fondaries màximes de l'ordre de 10-12 metres. Té un gran nombre de forats, un túnel i, al seu voltant, hi ha fons de posidònia i sorra. Cap el nord de la illa, es troba precoral·lígen, amb gorgònies blanques (Eunicella singularis).


Tord dormint confiadament sobre la sorra, amb la què es mimetitza

Les cabussades nocturnes permeten descobrir-hi espècies que durant el dia es troben inactives i que passen desapercebudes, como, per exemple, molts crustacis. Tanmateix, s'hi observen peixos diurns en posició de repós. A Mateua es fàcil veure con llavions o petards (Symphodus tinca) i escòrpores (Scorpaena porcus), dormint recolzats a la roca o entre la posidònia.

Una altra avantatge de la immersió nocturna es l'extraordinari contrast de color entre els organismes il·luminats pel nostre focus i l'entorn, evidentement negre. Les tonalitats, a ull del cabussador, apareixen molt més intenses.


Rogers, comuns remenant la sorra.

Per l'aproximacio a la zona de busseig, un cop s'ha deixat el cotxe a l'aparcament, cal vigilar, atès que s'ha de baixar un desnivell fins a la cala, on hi ha un petit embarcador. El camí està estabilitzat amb travesses de fusta, però per arribar a l'aigua, s'ha de giravoltar alguna roca situada al mig del vial.

Un cop a l'aigua, si la sort hi acompanya, es pot disfrutar de la troballa de fosforescència a la mar, deguda molt probablement a l'alga planctònica (Noctiluca scintillans = N. miliaris).

Des del petit moll fins a l'illa no hi massa fondària, però ja es poden observar els tords i escòrpores abans esmentats. Amb sort, és possible que es creui al davant nostre algún congre (Conger conger) que va a la recerca de menjar. Encara amb més fortuna, i entre les fulles de posidònia, podrem albirar un peix agulla (Syngnathus sp.). A la sorra no hi manquen rogers o molls (Mullus sp.) que durant la nit tenen els colors més marcats.


Els pops, més actius de nit

A les nostres immersions hem gaudit tant al descobrir una sípia (Sepia officinalis) i els seus canvis de color, com al veure els nostres companys, que no han fet mai una nocturna, com s'ho passaven amb aquest festival de mimetisme. Dins el grup dels cefalòpodes, sol ser frequent el pop (Octopus vulgaris) -de mida petita- i resulta ocasional el pop d'habits nocturns (Octopus macropus).

D'entre els mol·luscs gateròpodes, és fàcil distingir els petits i lluents cargols (Buccinulun corneum = Euthria cornia).


Vaqueta suïssa, el més famós del nudibranquis

Un cop hem arribat al massís rocallós de l'illa Mateua, apareixeran a la llum del focus parets i forats de colors molt vius. Hi ha bons recobriments de l'anèmona incrustant groga (Parazoanthus axinellae) i una gran diversitat d'esponges. Creiem que Mateua és un bon lloc per practicar (o començar) a conèixer algunes espècies del grup dels Porífers.

A cop d'ull, ja que nosaltres no ens emportem mostres per analitzar al laboratori, hem distingit un mínim de 10 espècies: Chondrosia reniformis, Petrosia ficiformis -algunes amb el nudibranqui "vaqueta suïssa"-, Acanthella acuta, Agelas oroides, Cliona sp, Aplysina aerophoba amb el mol·lusc Tylodina perversa, Oscarella lobularis, Spirastrella cunctatrix, Axinella damicornis i creiem que Dysidea fragilis, malgrat que en dubtem, atés que l'hem identificat "de visu", sense anàlisi d'espícules.


Moll reial, freqüent als forats

A la roca, apareixen peixos com el moll reial (Apogon imberbis), i en els forats la castanyola (Chromis chromis). Si els pescadors de canya no ho han "netejat", es deixen veure molles (Phycis phycis) i algún corball (Sciaena umbra).

Dins els forats es pot vuere la gamba (Stenopus spinosus), una interessant i espectacular troballa per als nostres companys que han acabat el curs de submarinisme. Els crancs ermitans no hi manquen i és molt fàcil identificar el (Pagurus prideaux) amb l'anemona simbiòtica (Adamsia paliata), inconfunsible pels seus punts de color rosat.


Ofiura típica a les esquerdes i forats

Dins els caus i esquerdes es mou l'equinoderm (Ophioderma longicaudum), una ofiura característica pel seu disc central amb 5 bracos molt llargs i fins que recorden, tal com diu el seu nom, una "pell de serp".

Evidentement la casualitat pot acompanyar a qualsevol immersió i llavors el submarinista pot veure espècies poc freqüents o fins i tot observar per primer cop un determinat animal o planta. A Mateua això també és possible i creiem que, per la seva diversitat d'hàbitats, el fàcil accés i la poca fondària, permeten buscar i buscar, un agradable passatemps subaquàtic que a Mateua pot durar 75 o 90 minuts per immersió.

Àlbum de fotos d'Illa Mateua

BONES IMMERSIONS!


© Text: Josep Mª Dacosta

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2017  Todos los derechos reservados


Última modificación: 07 d’agost 2017 06:37


Hemos recibido visitas