M@re Nostrum

Cala Margarida
(Palamós, Girona)
Dissabte, 25 d'abril de 1998

per Eulàlia Rodés
Introducció per Josep Mª Dacosta

alamós és una de les poblacions més marineres de la Costa Brava. El seu port té una important activitat comercial, pesquera i esportiva. Cada any, pels voltants de Nadal, s'hi celebra la regata Christmas Race, cita obligada al calendari de vela mundial.


El veler "Rafael", tota una institució a Palamós, està destinat a l'ensenyança de la navegació amb vela llatina.

A l'estiu de 1997, el vaixell de vela llatina "Rafael" va començar la seva tasca pedagògica des del moll local, oferint als aficionats la possibilitat d'aprendre l'art de navegar amb vela llatina i l'oportunitat de resseguir la costa fins a les illes Formigues.

El Museu de la Pesca-Cau de la Costa Brava està en clara expansió i acaba d'anunciar el projecte Ictiòpolis -la ciutat dels peixos- que s'instal·larà en un hangar del port pesquer actual (veure secció Notícies Marines, 13.11.97). Palamós és també punt de referència per als bussejadors.

A prop de la bocana del port, es troben dues conegudes immersions: La llosa i, a prop, el vaixell enfonsat Bóreas. Una iniciativa conjunta de l'ajuntament i del centre Nautilus Sub, feta pública fa poc, pretén construir una capella submarina coronada per una escultura de Jesucrist de dos metres d'alçada (veure Notícies Marines 6.3.98).

Per als amants del senderisme, Palamós proposa alguns paratges d'excepcional importància ja que mostren a l'observador una imatge de la Costa Brava poc alterada pel "boom" turístic que tant ha modificat ¿destruït? l'estètica del litoral. El camí de ronda que uneix s'Alguer amb la platja Castell és únic.

S'Alguer és una petita cala, on trobem acollidores residències populars d'estiueig, herència de les barraques de pescadors. Castell es mostra als ulls del passejant, com un arenal verge, d'indubtable riquesa paisatgística, i, per si és poc, a l'extrem nord conserva restes arqueològiques ibèriques. La ruta completa -de la platja de la Fosca a Sa Cobertera, dura unes tres hores, i està descrita a la publicació de Teresa Marquès (veure Bibliografia)


Cala Margarida y al fons, el cap Gros, del que Josep Pla va dir: "Cap Gros, como el seu nom indica, és una enorme formació geològica: sembla un gegantí llom d'elefant que se submergeix en el mar amb un aire pesat i bonàs, una indiferència monstruosa."

Cala Margarida manté alguna cosa d'aquest ambient popular de pescadors. Les terrasses porticades de les cases són encantadores i serveixen a la vegada de zona de pas per anar d'un extrem a l'altre de la platja. Aquesta cala està rematada pel cap Gros, un imponent mirador coronat de agaves, que floreixen en el perfil de la roca.

En una ocasió, navegant amb el "Rafael" per davant del cap Gros, vam sentir l'origen apòcrif d'aquest cap, que explica la gran diversitat de materials geològics de la zona:

"Quan Déu va crear el Món va fer servir molts elements diferents per fer les roques. Una vegada va acabar aquesta tasca, i no sabent què fer del material sobrer, el va acumular en aquest lloc que va passar a ser el cap Gros".

La immersió

Ha estat la primera vegada que hem visitat Santa Margarida, una caleta voltada d'un camí amb cases de pescadors, o, almenys, cases que recorden el temps en què a marina és vivia eminentment del mar. És una cala sense pretensions, acollidora i bonica.

La platja és rocosa, no arenosa, i, només endinsar-nos una mica, sorprèn l'extensió d'una alga rosa pàl·lid, ramificada, desordenada, és Asparagopsis armata.


L'alga introduïda Asparagopsis armata

El nom de l'alga ve del grec i significa aspecte d'espàrrec. Resulta que és de procedència australiana i que arribà a les nostres terres cap al 1925. Nosaltres no som conscients d'haver-la vist anteriorment, si bé l'extensió amb què es troba a la cala Margarida ens fa pensar que deu ser més comuna del que els sentits ens diuen.

Decantant-nos cap a la dreta, vam trobar el tub emissari, avui en desús, i el vam seguir una bona estona fins que vam decidir que ens havia portat a unes formacions rocoses prou interessants que n'hi havia per fer-nos canviar de rumb.

En aquest primer tram, a més de la gran plana d'algues que, de fet, ens amagava l'altra vida, vam veure-hi un cranc ermità (Dardanus calidus) amb dues anèmones (Calliactis parasitica) per barret, del tot closes; un congre (Conger conger) entre unes roques aculades a terra. En un minúscul cau, s'hi estava una bavosa vermella ínfima (Parablenius sanguineus).

Més endavant, vam trobar un fragment del tub emissari, en aquest cas amb sorpresa inclosa: hi havia unes gambetes vermelles i unes de transparents marronoses amb ratlles negres (Palaemon elegans). En Daco allà mateix hi va veure un congre. És ben veritat que cadascun dels submarinistes veu i viu la immersió de diferent manera per més que maldin per ensenyar-se la vida interessant amb què es troben.

Continuàrem la immersió cap a la dreta: passos entre roques, roques per travessar per dalt...

Pel que fa als nudibranquis, vam trobar-ne un de petit de color blau elèctric amb línies blau cels amb el toc de gràcia carabassa (Thuridilla hopei). D'aquest tipus en vam veure la setmana passada però amb línies grogues en lloc de carabasses.


Una toma d'una vaqueta suïssa

A més, nudibranquis quasi microscòpics amb farbalans, un de lila, company d'immersió bastant fidel (Flabellina affinis), i un de blanc amb puntes carabasses (Cratena peregrina). Encara més, vam trobar una vaqueta marina (Peltodoris atromaculata).

També hi havia garotes liles (Sphaerechinus granularis); una ascidia en forma de vas, negra, petita, que filtrava l'aigua de tal manera que semblava que s'obrís i es tanqués. Espirògrafs roses petits i un igualment petit de color marró intens; pel que fa a peixos, vam veure bavoses morrudes, negres de cap i grogues de la resta, llisses, sards molt grans a la zona més fonda (sobretot ho diu en Miquel) i algun serranet.

Just abans d'iniciar el retorn, vam clissar una morena (Muraena helena), bastant ensotada, només li vam veure el cap gris, tot i així ens vam estar observant mútuament una bona estona.

La immersió es podria sintetitzar amb la gran extensió d'alga, la presència d'ascidies (Halocynthia papillosa) i d'estrelles vermelles. La gran presència d'estrelles diu molt a favor de la puresa de l'aigua. D'estrelles també en vam veure alguna d'espinosa petita però ja no eren tan habituals. També vam veure una ofiür. En les parets rocoses, hi havia esponges en general, coral·lina i anèmones incrustants grogues.

La visibilitat era molt més bona a la superfície que al fons. A poca profunditat la marea s'esforçava per endur-nos cap a la dreta. A més, en aquests últims trams, jo tenia problemes de ploms.

DADES TÈCNIQUES

Localització: Cala Margarida, Palamós, Girona
Condicions climatològiques: Cel clar. 20ºC
Condicions de la mar: Mar plana. 14ºC
Profunditat aconseguida: 15,7 metres
Visibilitat aprox.: 8-10 metres.
Duració de la immersión: 68 minuts
Consum d'aire aprox.: 1.500 litres
Participants: Lluís Aguilar, Albert, Daco, Miquel, Eulàlia

PERFIL

PLÀNOL

FOTOS


Anémones incrustants grogues Parazoanthus axinellae


Una ascidia roja Halocynthia papillosa, comú en aquesta immersió


Una bavosa morruda Tripterygion sp.


Una bonelia Bonelia viridis i una bavosa morruda Tripterygion delaisi compartint amagatall


Una garota violeta Sphaerechinus granularis


Cranc ermità Dardanus calidus amb un barret d'anémones Calliactis parasítica


Vaqueta suïssa Peltodoris atromaculata sobre l'esponja que constitueix el seu aliment Petrosia ficiformis


Aquí estem gairebé tots: Miquel, Albert, Eulàlia i Lluis després de la immersión. (Falta en Daco, que era el fotògraf)

Bibliografia:

  • Duran, Josep (1989) Itineraris geològics per la Costa Brava. Ed. Consorci de la Costa Brava. Girona.
  • Llamas, Andreu (1997). Guía submarina de la Costa Brava. Ed. Planeta. Barcelona
  • Marquès, Teresa (1997) Passejades per la Costa Brava. Camins de ronda i camins litorals. Ed. Columna. Barcelona.
  • Pla, Josep (1976) Tres Guies (que inclou Guia de la Costa Brava). Ed. Destino. Barcelona


© Text: Eulàlia Rodés i Josep Mª Dacosta

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2017  Todos los derechos reservados


Última modificación: 07 d’agost 2017 06:37


Hemos recibido visitas