Les praderies de
posidonia de la Mediterrània floreixen
per tercer any consecutiu
Noticia proporcionada pel CRAM
Centre de Recuperació d'Animals
Marins
Flor de Posidonia oceanica
clica la foto per ampliar |
 er
tercer any consecutiu s’ha observat la floració d’un dels boscos marins més
emblemàtics de Catalunya: l’alguer de posidonia oceanica.
Les flors han estat vistes per l’equip de
biòlegs del CRAM que realitza l’estudi de l’estat de les praderies de
posidònia des del 2002, per encàrrec del Departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca de Generalitat.
Aquesta abundant floració s’ha detectat a
l’herbassar de
l’Àrea Protegida de les illes Medes, un dels més ben conservats de tot el
litoral, especialment gràcies a l’eradicació dels principals factors de
regressió d’aquests ecosistemes.
Flor de
Posidonia
clica la foto per ampliar |
A les zones més superficials de l’herbassar, a menys de 5 metres de
profunditat, s’han arribat a veure entre 5 i 6 flors en només un pam de
Posidonia oceanica. Aquesta praderia submarina és una de les més ben
conservades de la costa catalana, amb la densitat de plantes més elevada.
Sembla que l’especial protecció d’aquesta zona podria ser una de les causes
d’aquest fenomen poc habitual, tot i que els biòlegs apunten també altres
motius, com podria ser l’augment de la temperatura de l’aigua o la seva
qualitat. L’Àrea Protegida de les Illes Medes gaudeix de l’única praderia de
Catalunya on s'han eliminat quasi la totalitat de factors de regressió, on
fins i tot està prohibit el fondeig d'embarcacions.
Aquesta planta, la Posidonia oceanica, no floreix cada any, si no cada cert
període de temps que els estudiosos encara no han pogut determinar. El fet
excepcional és que enguany és el tercer any consecutiu que s’observen flors
als prats submarins de la Mediterrània. L’hivern passat es va observar
floració a Palamós i l’estiu del 2003 a diversos punts de tota la costa
catalana. Els biòlegs marins reconeixen que encara sabem poc sobre aquesta
planta i els seus mecanismes de reproducció, però és evident que la
floració, necessària per a l’expansió de la praderia, és
un senyal de millora d’aquest ecosistema.
Alguer de Posidonia oceanica
el bivalve és una nacra (Pinna nobilis)
clica la foto per ampliar |
Els herbassars de posidònia són l’equivalent als boscos de terra, acullen
una gran quantitat de vida i constitueixen per ells mateixos importants i
complexos ecosistemes amb un ampli ventall de funcions ecològiques. Són lloc
de posta, reproducció i protecció de moltes espècies, també estabilitzen la
dinàmica de les sorres, produeixen matèria orgànica i oxigenen l’aigua. Tot
això els converteix en importants bioindicadors del medi marí.
Tot i que els impactes negatius per aquests ecosistemes són els mateixos per
a tot el litora català, a la Costa Brava es veuen més afectats per les
àncores de les embarcacions d’esbarjo, perquè les praderies se situen en les
aigües calmades de les cales, cosa que a l’Àrea protegida de les Illes Medes
ja no succeeix.
Dos voluntaris mesurant la densitat
dels feixos de Posidonia oceanica
clica la foto per ampliar |
Gràcies al finançament de la Direcció General
de Pesca i Afers Marítims del Dept. d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el
CRAM realitza des del 2002 immersions periòdiques a 34 punts d’estudi al
llarg del litoral català i fa activitats d’educació ambiental a les
poblacions més properes a les praderies de posidònia.
El
CRAM - Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins es
dedica a la recuperació d’animals
marins, a la investigació i a l’educació i té l’únic centre de recuperació
d’animals marins de Catalunya.
©
CRAM 2005
|
