M@re Nostrum

Les praderies de posidonia de la Mediterrània floreixen
per tercer any consecutiu


Noticia proporcionada pel CRAM
Centre de Recuperació d'Animals Marins


Flor de Posidonia oceanica
clica la foto per ampliar

er tercer any consecutiu s’ha observat la floració d’un dels boscos marins més emblemàtics de Catalunya: l’alguer de posidonia oceanica.

Les flors han estat vistes per l’equip de biòlegs del CRAM que realitza l’estudi de l’estat de les praderies de posidònia des del 2002, per encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de Generalitat.

Aquesta abundant floració s’ha detectat a l’herbassar de l’Àrea Protegida de les illes Medes, un dels més ben conservats de tot el litoral, especialment gràcies a l’eradicació dels principals factors de regressió d’aquests ecosistemes.


Flor de Posidonia
clica la foto per ampliar

A les zones més superficials de l’herbassar, a menys de 5 metres de profunditat, s’han arribat a veure entre 5 i 6 flors en només un pam de Posidonia oceanica. Aquesta praderia submarina és una de les més ben conservades de la costa catalana, amb la densitat de plantes més elevada. Sembla que l’especial protecció d’aquesta zona podria ser una de les causes d’aquest fenomen poc habitual, tot i que els biòlegs apunten també altres motius, com podria ser l’augment de la temperatura de l’aigua o la seva qualitat. L’Àrea Protegida de les Illes Medes gaudeix de l’única praderia de Catalunya on s'han eliminat quasi la totalitat de factors de regressió, on fins i tot està prohibit el fondeig d'embarcacions.

Aquesta planta, la Posidonia oceanica, no floreix cada any, si no cada cert període de temps que els estudiosos encara no han pogut determinar. El fet excepcional és que enguany és el tercer any consecutiu que s’observen flors als prats submarins de la Mediterrània. L’hivern passat es va observar floració a Palamós i l’estiu del 2003 a diversos punts de tota la costa catalana. Els biòlegs marins reconeixen que encara sabem poc sobre aquesta planta i els seus mecanismes de reproducció, però és evident que la floració, necessària per a l’expansió de la praderia, és
un senyal de millora d’aquest ecosistema.


Alguer de Posidonia oceanica
el bivalve és una nacra (
Pinna nobilis)
clica la foto per ampliar

Els herbassars de posidònia són l’equivalent als boscos de terra, acullen una gran quantitat de vida i constitueixen per ells mateixos importants i complexos ecosistemes amb un ampli ventall de funcions ecològiques. Són lloc de posta, reproducció i protecció de moltes espècies, també estabilitzen la dinàmica de les sorres, produeixen matèria orgànica i oxigenen l’aigua. Tot això els converteix en importants bioindicadors del medi marí.

Tot i que els impactes negatius per aquests ecosistemes són els mateixos per a tot el litora català, a la Costa Brava es veuen més afectats per les àncores de les embarcacions d’esbarjo, perquè les praderies se situen en les aigües calmades de les cales, cosa que a l’Àrea protegida de les Illes Medes ja no succeeix.


Dos voluntaris mesurant la densitat
dels feixos de
Posidonia oceanica
clica la foto per ampliar

Gràcies al finançament de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Dept. d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el CRAM realitza des del 2002 immersions periòdiques a 34 punts d’estudi al llarg del litoral català i fa activitats d’educació ambiental a les poblacions més properes a les praderies de posidònia.

El CRAM - Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins es dedica a la recuperació d’animals
marins, a la investigació i a l’educació i té l’únic centre de recuperació d’animals marins de Catalunya.

 

 

© CRAM 2005

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2017  Todos los derechos reservados


Última modificación: 07 d’agost 2017 06:40


Hemos recibido visitas