PLÀNCTON I SUBMARINISME
per Josep Mª Dacosta
Revisat per Marc
Marí
responsable del programa d'itineraris
submarins "Seawatching" de la zona protegida
de les Illes Medes (Baix Empordà)

 l plàncton és una paraula molt
familiar per als submarinistes. A grans trets, esdevé la base de la cadena alimentària
de l'ecosistema marí de mar obert, és a dir les comunitats pelàgiques.
Per als visitants dels fons marins és interessant de saber que el plàncton és
l'aliment, junt amb la matèria orgànica dissolta i particulada, de tots els animals
filtradors o suspensívors com coralls, gorgònies, esponges, briozous, o ascídies, per
citar-ne alguns.
L'observació directa només permet distingir espècies grosses com meduses i ctenòfors,
principalment, i això ve condicionat per diferents factors com l'època de l'any, les
explosions demogràfiques o les corrents.

Borm blau (Rhizostoma pulmo) |
Les meduses són prou
conegudes per tothom. Són freqüents a la costa catalana el borm blau (Rhizostoma
pulmo) i la vespa de mar (Pelagia noctiluca), inconfusible per les taques
brunes-malves. Aquesta última és una de les més urticants entre les meduses que ens
solen visitar.
El ctenòfors són semblants a les meduses, però no tenen cèl·lules urticants. Els
bussejadors poden haver observat en les seves capbussades, uns organismes transparents,
entre els quals, algunes espècies presenten unes irisacions en el marge del cos,
ocasionades per la presència de cilis, "pèls", on la llum es refracta.
Segons l'excel·lent guia
"Découvrir la Méditerranée" d'Steven Weinberg, "són els
ctenòfors que, engrandits, han servit de model per crear els extraterrestres de la
pel·lícula Abyss"
El plàncton està format per la comunitat biològica que viu en suspensió en les aigües
marines.
Generalment els organismes que formen aquesta comunitat tenen una mida petita i són
arrossegats passivament pels corrents, però també n'hi ha de grans com ja hem apuntat
més amunt.
S'hi troben
espècies vegetals, anomenades "fitoplàncton", que fan la fotosíntesi, i
d'aquesta manera són els productors primaris de la cadena alimentària del mar obert. El
zooplàncton és la fracció animal, i des del punt de vista ecòlogic és el consumidor
de fitoplàncton. Per la seva banda, el zooplàncton és la base nutritiva d'altres
animals, com espècies predadores del propi zooplàncton, peixos pelàgics (de mar obert)
com les sardines i altres animals filtradors com les balenes, sense oblidar els animals
filtradors fixes al fons.
La producció primària del mar té dos requeriments ecològics imprescindibles. En primer
lloc, la llum solar. Aquesta, com és sabut, disminueix amb la profunditat per la pròpia
absorció de l'aigua. En conseqüència, els organismes fitoplanctònics s'han de disposar
en els primers metres de fondària. Per un altre costat, els nutrients es troben
majoritàriament en les aigües fondes i fredes ja que el seu volum és enorme i allà no
hi ha fotosíntesi per manca de llum.
Així, doncs, el plàncton vegetal té un greu problema ja que on hi ha llum, s'acaben de
seguida els nutrients, i on hi ha prous nutrients, no hi ha llum; aquest fet limita el
creixement del plàncton. En els punts del mar on hi hagi aportació de nutrients a la
superfície de l'aigua, és a dir la zona il·luminada, hi haurà gran productivitat. Un
exemple en són els afloraments, on els corrents fan ascendir els nutrients del fons cap a
la zona amb llum.
Els organismes planctònics tenen una vida molt curta, estan sotmesos a una alta taxa de
depredació i a una gran mortalitat natural. Per a compensar-ho, tenen una gran
fecunditat.
Les espècies plànctoniques
també han d'evitar el descens cap el fons, ja que el fitoplàncton necessita l'energia
del sol, i el zooplàncton, les preses. Atès que són organismes de mobilitat limitada,
disposen de diferents adaptacions evolutives per millorar la flotabilitat i minimitzar la
caiguda cap les zones sense llum. Aquestes característiques pel conjunt de la comunitat
són :
La majoria d'organismes tenen una
mida petita
Densitat similar a l'aigua de la
mar
Disminució d'esquelets per reduir
el pes
Acumulació de gotes d'oli o de gas
dins el cos
Expansions i apèndixs i altres
morfologies per augmentar la superfície corporal
Realització de moviments verticals
La diversistat
d'organismes que es poden trobar en el plàncton és molt gran. Per una banda, hi ha les
espècies que desenvolupen tot el seu cicle vital en aquesta part de l'ecosistema marí.
Aquestes s'anomenen organismes holoplantònics. Altres espècies només passen en forma
planctònica les fases larvàries de la seva vida i aprofiten el fet que el plàncton es
arrossegat pels corrents per a colonitzar nous llocs. Aquest grup es coneix com
meroplàncton. Un exemple és la colonització biològica de la part submergida de les
embarcacions coneguda com a "fouling".
Com a fitoplàncton es poden distingir les diatomees i els flagel·lats. Dins les algues
amb flagells, hom haurà recordarà les marees roges de la primavera i la fosforescència
nocturna al remoure l'aigua en les immersions de l'estiu, ambdós succesos produïdes per
dinoflagel·lats o per Noctiluca scintillans.
En el zooplàncton podem observar diferents grups animals. La fracció més abundant
correspon als crustacis i dins d'aquest grup, són dominants els copèpodes. És conegut
el "krill", com a exemple de crustacis d'altres mars, que formen la base
nutritiva de les balenes.
Els submarinistes observadors podran descobrir entre aigües algunes espècies de mida
centimètrica, perfectament visibles a ull nu, com els ctenòfors esmentats anteriorment o
bé les salpes (Salpa democratica).
EL TALLER DE PLÀNCTON
Molts llocs ofereixen tallers educatius que tenen
com a objectiu l'observació de plàncton. La majoria ho proposen en horari escolar, però
hi ha d'altres llocs, com ara l'Oficina de turisme de
l'Estartit, que ofereixen aquesta activitat a grups en horari convingut.
Des del nostre punt de vista recomanariem, a tots els submarinistes i amants del mar,
portar a terme alguna vegada la recol·lecció de plàncton al voltant de les illes Medes.
S'empren xarxes o màneges de recol·lecció. Per al fitoplàncton calen malles de 60
micres (mil·lèsimes de mil·límetre) de llum. Per al zooplàncotn, el forat de xarxa
és de 200 micres.
Degut a la dispersió dels organismes planctònics, s'arrosseguen les mànegues des d'una
embarcació durant una estona, durant la circumval·lació de l'arxipèlag. Un cop
"en terra" es descobreix un món fascinant amb l'ajut de microscopis i lupes
binoculars.
Val la pena provar-ho, especialment aquells dies d'hivern quan la mar té aquesta funesta
combinació de corrent, terbolesa i fredor, i el cos et no demana bussejar.....
Bibliografia
El Plàncton. Fitxes
didàctiques del Museu del Montgrí i del Baix Ter de Torroella de Montrí (Baix Empordà)
Weinberg, Steven (1992, 1993)
"Découvrir la Méditerranée" Éditions Nathan, Paris.

© Text: Josep
Mª Dacosta
© Revisió: Marc Marí
© Fotos: Al Giddings, Langdon Quetin y Robin Ross
|
|