Nens i Plàncton
per Josep Mª Dacosta

othom sap que als nens els agraden els animals. Millor dit, els fascinen. De fet, zoos, dofinaris, granges-escola, parcs naturals i tants altres llocs on es mostren exemplars vius de la fauna o de la ramaderia són centres d’atenció irresistibles per als infants.

Però pels qui ens atrau el mar, juguem amb avantatge. Dins l’aigua salada, la fauna adopta formes i colors que en determinats casos no sembla que es tracti d’animals. Així, una estrella o una tomàquet de mar sorprenen la quitxalla precisament perquè no tenen l’aspecte d’un ésser animat. Només caldrà girar l’equinoderm per observar que torna a la posició inicial gràcies als seus peus ambulacrals o bé comprovar que el cnidari pot replegar els seus tentacles i així tindrem el que, en principi, fa inconfusible als animals: el moviment.

Més difícil encara. A la primavera, a les costes mediterrànies es pot observar que els vents i onades porten a la línia litoral nombroses espècies del plàncton. Són en definitiva organismes transparents que tenen una mobilitat més o menys reduïda, però pel que ens interessa, es mouen.

D’aquesta manera, una criatura pot agafar amb un recipient una cadena de salpes i adonar-se’n que està formada per nombrosos individus. El conjunt és mou però si se’n desprèn algun exemplar, aquest també es desplaça. Si el nen treu l’animal de l’aigua creurà que es tracta d’una gelatina amorfa, però al tornar-la a ficar en el seu medi, semblarà revifar.

Les meduses són uns éssers que també criden molt la seva atenció per la seva capacitat urticant. Aquest perill desperta la curiositat i sempre volen remenar amb pals els exemplars que arriben fins a les platges. Els ctenòfors també esdevenen objecte d’admiració bàsicament per la capacitat de difractar la llum amb els seus cilis i emetre coloracions al damunt dels meridians ciliats del seu cos.

Capítol apart mereixen els mol·luscs. És inoblidable el primer cop que es contempla un gasteròpode heteròpode per la seva adaptació a la via pelàgica. De fet, s’ha de dir que en la primera observació és difícil relacionar aquest organisme amb un caragol.Un cos transparent, la reducció de la massa visceral, el desplaçament a partir de l’aleta ventral i per acabar-ho de completar, dos ulls petits al costat d’una trompa que els permet ingerir les seves preses. Aquesta morfologia ha donat lloc a un dels noms comuns d’aquests animals, els "elefantitos de mar".

Estem a la primavera i també excepcionalment es poden veure marees roges provocades també per organismes del plàncton. Haurem d’esperar a l’estiu, quan es puguin banyar de nit i deixar una estela fosforescent al seu entorn, com si es tractés de la Campanilla d’en Peter Pan, per veure un altre fenòmen plànctonic.

Més fotos del que el mar va portar a les platges

Una miríada de meduses Velella velella han arribat ala platja de la Rubina a Castelló d’Empúries. 2 de maig de 2003	Closca gelatinosa de l'opistobranqui Cymbulia peroni. 2 de maig de 2003	Admirem la delicada estructura vítrea d'aquesta ascidia colonial pelàgica Salpa maxima.  Cala Sant Francesc (Blanes) 11 de maig de 2003
Un bell heteròpode Carinaria lamarckii trobat a la cala Sant Francesc de Blanes. 11 de maig de 2003	Acumulació de meduses al Racó Calonge 18 de maig de 2003	Meduses Aequroea aequorea al Racó Calonge 18 de maig de 2003
Meduses Velella velella Calonge 18 de maig de 2003	Acumulacio de meduses Velella velella a Roques Planes Calonge 18 de maig de 2003	Mes meduses Aequroea aequorea, al mig una medusa Pelagia noctiluca Calonge 18 de maig de 2003

Agraïm al Dr. Josep Maria Gili la identificació fotogràfica
de les meduses Aequroea aequorea

© Text: Josep Mª Dacosta
© Fotos:  Josep Mª Dacosta i Miquel Pontes