M@re Nostrum

SI VAS AL MAR ROIG...
(per als que van per primera vegada a
veure peixos a un mar tropical)
per Josep Mª Dacosta


El grup de submarinistes empurdanesos
en la sortida cap a Hurghada (Egipte)

l club GEAS de l'Empordà va anar al mar Roig al 1996. L'èxit de la convocatòria del viatge va sorprende als mateixos organitzadors ja que finalment s'hi van inscriure trenta persones. La preparació del viatge va durar varis mesos i el clima d'eufòria era indescriptible. Tots haviem sentit a parlar de la gran diversitat de vida d'aquelles aigües i l'autor d'aquest ciber-article es va encarregar de elaborar diversos materials per identificar alguns dels grans grups de peixos de les aigües tropicals.

Aquests dibuixos estan pensats tant per als bussejadors que vagin al Mar Roig -i per extensió a qualsevol mar càlid- i també per a professors o guies que portin alumnes o grups a algun aquari. Val a dir que aquesta mateiral didàctic s'ha utilitzat a l'Aquari de Canet, a la Catalunya Nord, en un curs sobre recursos pedagògics del Mar, destinat a mestres i educadors.

Alguns grups de peixos tropicals.
L'exemple del mar Roig


Vista aèria de la costa desèrtica
del Mar Roig

És sabut que la riquesa de vida dels esculls tropicals és extraordinària. Com anècdota, l'autor va fer un quadern per als submarinistes del GEAS amb les cinquanta espècies més fàcils d'observar en el mar Roig; i en la primera immersió ja gairebé les haviem vist totes. La primera cabussada en un mar càlid és inoblidable. No més d'entrar a l'aigua, el submarinista no sap si mirar un peix cirurgià, o observar un peix lloro que es creua per davant o seguir amb la vista un peix ballesta que neda pel costat.

Es presenta aquesta fitxa de dibuix de línia clara, de fàcil impressió i fotocòpia que pot ser distribuït àmpliament. Té com a objectiu introduir al ciber-lector al coneixement d'alguns dels grups de peixos tropicals.

  1. Peixos papallona. (família Chaetodontidae) Petits peixos molt aplanats i vistosos que viuen en parella. Dominen els colors grocs, blancs i negres. Al tenir la boca en forma de pinça arrenquen pòlips de l'escull. Mengen invertebrats i matèria orgànica que es fa damunt els coralls. A l'igual que altres peixos coral.lins tenen aquesta forma per nedar entre els coralls. Les coloracions amb bandes negres als ulls i taques negres poden dissumular als depredadors aques punt vitals i mostrar ulls falsos a d'altres zones menys vulnerables del cos.


    Peix papallona

  2. Peixos porta-estandard. (gènere Heniochus) Molt similar als peixos papallona, característics per la gran prolongació de l'aleta dorsal.


    Peix porta-estandard

  3. Peixos cirurgians. (Acanthuridae) De mida mitjana i neden en moles. Son herbívors o planctònics. Tenen esperons a la base de la cua, com un bisturí, que els dóna en el nom de cirurgians.


    Peix cirurgià

  4. Peixos àngel. (Pomacanthidae) Són característics per la forma aplanada i l'esperó que surt de l'opercle -ganya-. Colors molt vius. Són molt territorials i viuen en l'escull. Un mascle domina i defensa un territori en el qual hi ha algunes femelles. Si el mascle desapareix, la femella més grossa, canvia de sexe i passa a ocupar el paper del mascle.


    Peix àngel

  5. Peixos lloro. (Scaridae). Deuen el nom al fet que les seves dents estan soldades com el bec d'un lloro i als lluents colors de la seva pell. Per alimentar-se, roseguen els coralls per menjar-se la fina capa d'algues que els recobreixen. Només digereixen la part vegetal i excreten la part calcària de l'escull no digerida, en forma de sorra blanca. Alguns per dormir segreguen un capoll mucós que els serveix de cortina olfactiva i d'aquesta manera no són detectats pels depredadors.


    Peix lloro

  6. Làbrids morruts o becuts. (Labridae) Inconfusibles pel seu mussell allargat.


    Làbrid morrut

  7. Peix lleó (Scorpaenidae). Els seus colors que son combinacions de vermells i blancs informen de la seva toxicitat. El seu verí es troba als radis de les aletes.


    Peix lleó o escorpí

  8. Morenes. (Murenidae). Peixos de forma de serp, amb adaptacions a viure en escletxes, com ara el fet de no tenir escates i una sòlida musculatura. Obviament, no són perilloses; excepte si se les molesta.


    Morena

  9. Peixos soldat o esquirol. (Holocentridae). Característics pel color vermell viu i ulls grossos, que delaten el seu comportament nocturn. Deuen el nom al fet de tenir un esperó a l'opercle, com una espasa i també a a que formen moles compactes que es desplacen com una unitat o exèrcit. Durant el dia, es troben a coves i escletxes.


    Peix soldat

  10. Neros (Serranidae). Depredadors de l'escull. Són molt territorials i algunes espècies són de mida molt grossa, de l'ordre de centenars de quilos.


    Nero

  11. Peixos ballesta (Balistidae). Tenen una espina dorsal que és erèctil com una ballesta. Quan entren a un cau la poden desplegar, cosa que els clou amb el sostre i els depredadors no poden desencauar-los si els estiren per la cua. Alguns són bigarrats de colors, com el peix Picasso. Mengen tot tipus de fauna, fins i tot garotes ja que tenen una robusta dentició i els ulls en posició tant llunyana de la boca no els molesten les espines.


    Peix ballesta

  12. Peixos pallasso (Amphiprion) S'anomenen així pels seus colors. Viuen entre els tentacles de les anenomes, resultant immunes a la seva toxicitat. La relació és una simbiosi, en la qual el peix en resulta protegit dels seus depredadors i ell, a canvi, porta a l'invertebrat aliment, i segons altres autors, protegeixen a les actinies dels seus depredadors i les netegen de residus.


    Peix pallasso

  13. Peixos damisel·la. (Dascyllus). Els exemplars joves també viuen entre els tentacles de les actínies. N´és típic la damisel.la negra amb tres punts de color blanc (D. trimaculatus).


    Peix damisel·la

  14. Fadrins. (Labridae). Peixos de mida petita, actius i acolorits. Ulititzen el moviment frenètic de les aletes pectorals per nedar contínuament.


    Fadrins

  15. Làbrids netejadors (Labroides). S'alimenten a partir de la desparasització d'altres peixos. Ingereixen paràsits externs, principalment crustacis, escates velles i pell morta. Tenen "estacions de neteja" on els peixos esperen pacientment per a ser netejats. El "client" obre la boca i les brànquies per facilitar la seva "toilette".


    Làbrid netejador

  16. Taurons. Hi ha diferents espècies típiques d'escull, com el d'aletes de puntes blanques. Solen estar acompanyats de peixos pilot i rèmores.


    Tauró de puntes blanques

  17. Barracudes o "picudas" (Sphyrenidae). El gran depredador del tròpic. Exemplars de fins a dos metres de longitud i 40 kilos de pes. De tota la família, només a (Sphyraena barracuda) se l'imputen atacs a l'home, però tots ells han tingut lloc en aigües fosques i tèrboles on és fàcil que sigui confós amb una presa.


    Barracuda

  18. Ratlles i milanes. (Dasyatidae, Mylobatidae) . Peixos cartilaginosos de formes aplanades que presenten esperons verinosos a la cua.


    Milana o àliga marina


    Ratlla

  19. Peix Napoleó (Labridae). Pot sobrepassar el metre. El nom amb el qual anomenem aquest peix és degut al bony que presenten al cap que recorda el barret de l'emperador francès.


    Peix Napoleó

  20. Roger, moll. (Mullidae). Espècies que presenten captadors químics en les dues barbes que tenen sota la boca. Amb aquestes, cerquen l'aliment dins la sorra i els sediments.


    Roger o Moll

Introducció als esculls de corall

Els esculls de corall són ecosistemes propis dels mars tropicals, i estan formats per estructures biològiques -l'esquelet calcari- dels cnidaris (animals del grup de les meduses i gorgònies) colonials. La mida d'aquestes construccions animals pot arribar a ser molt gran. Un exemple prou conegut és el conjunt d'esculls que formen la Gran Barrera coral.lina australiana, de dimensions quilomètriques.

Per a poder-se desenvolupar, les madrèpores que construeixen esculls necessiten en primer lloc, una temperatura de l'aigua elevada al llarg de tot l'any, superior als 20ºC, la qual cosa restringeix la seva distribució a les zones càlides del planeta.

Una característica important d'aquesta comunitat és la presència d'algues unicel.lulars simbiòntiques, les zooxantel.les, dins els coralls. Aquestes viuen dins els pòlips, nom amb el qual es coneixen els individus formadors de la colònia coral.lina. Aquesta relació permet un benefici mutu -simbiosi- per als dos organismes.

Atès que es tracta d'algues que fan la fotosíntesi, els coralls formadors d'esculls necessiten llum, i no es poden trobar a grans profunditats, ja que la intensitat de la llum que arriba des de la superfície disminueix amb la fondària. Tanmateix, aquest tipus de coralls no són massa tolerants pel que fa a la caiguda de sediments al seu damunt, per la qual cosa no es trobaran en les zones adjacents a les desembocadures dels grans rius.

Els coralls són cnidaris que s'alimenten de zooplàncton a partir dels seus tentacles que capturen l'aliment, però per al seu desenvolupament, són fonamentals les avantatges rebudes per la simbiosi amb les algues. Aquestes, afavoreixen la producció de carbonat càlcic [CO3Ca] i d'aquesta manera, ajuden al corall a formar l'estructura esquelètica. Químicament, la reacció parteix de l'ió bicarbonat i l'ió calci dissolts a l'aigua.

HCO3- + Ca++ -> Ca(HCO3)2 -> CaCO3 + H2CO3


En contrast amb la part emergida,
les formacions coral·lines tenen una
diversitat extraordinària

Degut a que les algues necessiten una font de carboni per a ser emprada en la fotosíntesi, absorbeixen l'àcid carbònic [H2CO3] produït a la reacció i això fa desplaçar la reacció química cap a dreta, i d'aquesta manera s'obté el carbonat calci [CaCO3] que servirà per a la síntesi de l'esquelet calcari de l'escull.

Cal afegir en aquesta relació simbiòntica, que el pòlip també s'alimenta dels productes d'assimilació de les algues, com són alguns sacàrids, glicerina i aminoàcids. Aquest fet té un gran interès ecològic ja que el plàncton a molts llocs dels mars tropicals és molt escàs. En contrapartida, les algues unicel.lulars troben dins els coralls, protecció, un ambient amb una font de carboni disponible per a la fotosíntesi i a la vegada aprofiten els productes metabòlics de l'hoste, que contenen fòsfor i nitrogen.

L'escull, entès com a peça clau en la producció primària de l'ecosistema, serà emprat com a font d'aliment per diversos organismes consumidors de corall. Entre d'altres, hi ha diferents mol.luscs, algunes estrelles de mar, com la corona d'espines (Acanthaster planci) que en alguns episodis ha esdevingut una plaga destructura de grans extensions d'esculls. També ho són els peixos lloro, que al tenir les maixelles transformades en bec, poden rosegar els coralls i alimentar-se dels pòlips i les algues.

En la regió ocupada actualment per esculls, les condicions ecològiques necessàries per a la seva formació han estat molt constants al llarg de milions d'anys, segons es pot comprovar en el registre geològic. D'aquesta manera, els esculls han disposat d'un temps molt llarg per evolucionar i la comunitat ha adquirit un grau molt alt de biodiveristat i d'especialització. Hi ha nombroses relacions interespecífiques com simbiosi, parasitisme, de comportament, etc. Per al visitant d'un aquàrium tropical o per al bussejador, la diversitat de formes, colors i nombre d'espècies de peixos li resultarà impressionant.

Bibliografia

Per saber-ne més es recomanen algunes publicacions:

  • Ghisotti, Andrea (1995) La mer Rouge. Casa Editrice Bonechi. Florence. Llibre d'excel.lents fotos submarines, ideal per als submarinistes
  • Greenberg, Idaz (1977) Guía de corales i peces de la Florida, las Bahamas i el Caribe. Ed Seahawk press, Miami. Els dibuixos d'aquest llibre han servit per fer fitxes d'identificació sumergibles.
  • Indiano, Jordi (1995) Guia de l'aquàrium. Edita l'Aquàrium. Mundo Submarino SA. Barcelona
  • Margalef, Ramon (1981) Ecologia. Editorial Planeta. Barcelona
  • Schuhmacher, Helmut (1978) Arrecifes coralinos. Editorial Omega. Barcelona

© Text: Josep Mª Dacosta

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2013  Todos los derechos reservados


Última modificación: 31 desembre 2012 10:59


Hemos recibido visitas

M@re Nostrum