Corall
(Corallium rubrum)

l corall vermell, més conegut com a corall, viu en colònies en forma d'arbre amb branques irregulars. Té un esquelet calcari dur que pot arribar fins als 50 cm tot i que gairebé sempre és més petit. Aquestes branques estan formades per pòlips de color blanc translúcid, els quals tenen 8 tentacles. El teixit que cobreix les branques sol ser vermell, si bé de vegades se'n troben de color blanc o groc. L'esquelet és vermell en totes les tonalitats.

Aquest corall es pot confondre amb el "fals corall" (Parerythropodium coralloides) que recobreix les gorgònies mortes, però es pot diferenciar perquè és tou, i els pòlips són diferents. També es pot confondre amb una colònia de briozous anomenada Myriapora truncata, que és de color taronja, té les ramificacions regulars i acabades en forma plana. A més, una vegada mort es torna de color blanc, a diferència del corall que es manté de color vermell.

El corall es troba a la Mediterrània occidental i a l'Adriàtic en escletxes i forats amb poca llum. També apareix a grans profunditats. Abans se'l trobava en coves a 10 m de fondària, però ara és molt rar de trobar-lo. Es localitza a partir dels 30 m fins sobrepassar els 100 m.

El corall és format per dos tipus de pòlips, els que tenen tentacles, que s'encarreguen d'aconseguir aliment, i uns altres similars a porus, que s'encarreguen de fer circular l'aigua pel sistema de tubs que conformen la colònia, repartint d'aquesta manera les substàncies nutritives de forma equitativa entre els pòlips.

La reproducció és mixta, primer hi ha fecundació dels òvuls i posteriorment les mares deixen anar larves lliures que neden i es fixen al substrat rocallós, i formen una nova col·lònia per partició.

Com que, a diferència dels altres coralls, l'esquelet del corall vermell és format per espícules calcàries molt petites, aquest té una consistència vítrea, fàcil de treballar, per la qual cosa és molt apreciat en orfebreria, la principal causa de la desaparició d'aquesta espècie a les aigües superficials. El corall es feia servir des de fa molts anys, s'han trobat ornaments de corall en una tomba de fa 25.000 anys a Wiesbaden (Alemanya), i a les tombes egípcies.

El preu del corall és superior quan més gruixudes siguin les branques i més clar el color. Per aquesta raó, els coral·lers s'arrisquen molt per trobar-lo, fent inmersions a profunditats superiors als 100 metres. Actualment es recullen aproximadament 60 tones de corall anualment. El rendiment de la captura és baix, ja que les dragues que es fan servir per capturar-lo retenen únicament el 20 % del corall que arranquen. Així doncs és utilitzable tan sols una petita part d'aquesta quantitat. La resta es perd inútilment a la mar.

© Foto: Helmut Göthel