El corall a Catalunya
per Arnald Plujà i Canals
 l corall vermell, cnidari, antozoari o coral·lari, és un pòlip que viu
fixat ai substrat del fons marí i mitjançant segregacions calcifica un esquelet tubular
anomenat políper, que està recobert d'una escorça orgànica amb infinitat d'orificis,
on apareixen uns pòlips dotats de cavitat digestiva i vuit tentacles retràctils, que
són capaços de retenir els nutrients de l'aigua.
Es reprodueix per gemmació del pòlip
matern,
d'on neixen les larves que una vegada fecundades van a la deriva, fins a formar una nova
colònia. El creixement de l’esquelet és lentíssim i depèn de paràmetres com la
llum, la temperatura, els nutrients i la relació batimètrica.
Per augmentar el diàmetre de la base, s'aplica
una fórmula molt complexa, i per allargar-se 0,8 mm, li cal tot un any, segons afirmen
uns biòlegs, opinió que no comparteixo en absolut, ja que les observacions apreciades en
determinats trams superen amb escreix el cm.
Com a dades de referència, la
Marina Mercant autoritzava la pesca en cinc sectors rotatius, de manera que per cada
quinquenni d'explotació li corresponien vint anys de veda, pràctica que lamentablement no ha continuat la Direcció
de Pesca Marítima de la Generalitat.
Un treball científic sobre el Corallium rubrum(1) rubrum(1) en un parc natural
de Còrsega, que investigava trenta sectors diferents entre 20 i 75 metres de
profunditat,
ha donat resultats espectaculars quant al creixement i densitat, en funció del
substrat,
la topografia, la fondària i l'exposició solar. Com a mostra, reproduïm un gràfic que
relaciona la densitat relativa mitjana i la profunditat, amb analogia de
l’orientació geogràfica.
|
Orientació |
Nord |
Est |
Sud |
Oest |
| Profunditat |
20-29m |
|
8 |
13 |
|
30-39m |
21 |
10 |
15 |
4 |
40-49m |
21 |
5 |
10 |
10 |
50-59m |
27 |
10 |
25 |
15 |
60-75m |
2,5 |
2,5 |
25 |
21 |
L’or vermell viu en calats compresos
entre cinc i cent cinquanta metres, en ambients semifoscos de coves, baumes i
penya-segats, especialment orientats a migdia i a tramuntana.
Segons J.E.Lafay(2) la composició química de
l’esquelet coral·lígen és de 86,97% de carbonat de calci, 6,70% de carbonat de
magnesi, 1,23% de sulfat de calci, 1,70% d'òxid de ferro, 1,60% de fosfats, 1,25% de
substàncies orgàniques i el 0,25% restant, d'aigua.
El corall no es pot considerar un endemisme mediterrani, ja que
s'ha pescat a la zona atlàntica del Marroc, cap Verd i l'Algarbe. Al Mare Nostrum apareix
al litoral nord de Mallorca, d'Eivissa i Menorca, així com als illots de Columbretes,
Alborà, Provença, Còrsega, Sicília i Sardenya.
Una corallera en acció, des d'un llagut |
Darrerament també s'extreu de l'Adriàtic,
certes illes gregues i riba del Magreb. A Catalunya, abunda a l'extrem nord gironí,
especialment a les Medes, l'Escala i el cap de Creus.
Llançà, tant per la seva migrada costa com
pel rocam existent, és mancat de corall. Només apareix de forma testimonial enfora de
cap Ras i al pou d'en Porret(3), un petit brut endinsat un quilòmetre, on hi
roman una corallera que evidencia la dedicació d’algun avantpassat llançanenc.
Això si, el poc existent era de talla i
qualitat excel·lents. Però no sempre ha estat així. A l’arxiu dels Medinaceli a
Sevilla, s'hi troba un document del segle XIII que cita el dret del comte d’Empúries
sobre el corall de Llançà: "lo dret nou de peix y coral del lloch de
Lançà".
La seva pesca data de temps molt
reculats, grecs i romans ja el recollien en apnea, a pocs metres de la superfície.
L’abat de Sant Pere de Rodes s'atorgava el privilegi de control i cobrament de delmes(4).
Als segles XIII i XIV, gairebé tot el corall
extret del Mediterrani era en aigües catalanes. Un document del 1578 cita un cas
interessant: un tal Jaume Ferrer, administrador del comte d’Empúries, en venia la
concessió al cadaquesenc Joan Milsecs, per 300 lliures barceloneses, part en metàl·lic,
i l'altra a canvi d'una esclava musulmana(5).
En aquesta època, es pescava amb corallera; un
estri de pedra o de plom amb sengles forats, on s'encreuaven dues fustes que mantenien
oberta una xarxa en forma de bossa. L’enginy s'arrossegava pel fons des d'un llagut,
arrencant tot el que trobava, una part la retenia al filat i la resta es perdia
inexorablement. També existien models sofisticats, amb participació de diverses
embarcacions i l'ajut de submarinistes que dirigien les operacions des del fons.
Entre 1843 i 1844, la duana de Cadaqués exportava
1.339 lliures(6) de corall a les Amèriques(7). Vers 1857, en
Narcís Monturiol constituí una societat figuerenca per a la pesca de corall; i dos anys
després dissenyava un Ictini per alleugerir les penalitats dels corallers. A finals del
mateix segle, un bus grec(8) s'establia a la vila cadaquesenca per dedicar-se a
la seva explotació. Baixava amb un pesat equip clàssic per recol·lectar el vermell
organisme emprant un sac i piqueta, amb una mecànica semblant a la pesca d'esponges.
D'ençà el 1940, amb la introducció de
l'escafandre autònom, els bussos se submergien sense cap lligam a la superfície, dotats
de gran mobilitat i cercant els millors exemplars; entre les anfractuositats i escletxes
marines.
Els pioners empordanesos dels anys cinquanta deixaven llurs feines
pel corall, sense coneixements previs, ni profundímetre, rellotge o taules. El mal de
cap indicava la profunditat, la reserva, el temps i l'esgotament de l'aire, el final
de la descompressió.
Experimentaven personalment les lleis de Boyle i
Charles(9); els accidents i morts eren inferiors als que la imprudència faria
preveure. Un d'ells venia de Calonge a Cadaqués amb mobylette i el bibotella penjat a
l'esquena. Baixava pels espadats del far a peu, travessava el freu de sa Claveguera
nedant, voltava l'illa de s’Encalladora i, guiat per les reflexions solars, buscava
la barra de fora, sense oblidar el camí de tornada. Els seus coetanis ja vivien a
Portlligat i al Port de la Selva, formant societats amb els pescadors locals.
Quan en Cousteau i l'Admetlla anunciaven rècords mundials, amb el
suport de la tècnica, la marina i els submarins, ells els igualaven anònimament, sense
pena ni glòria.
Actualment, gairebé esgotats tots els bancs
mediterranis a mitjanes batimetries, alguns bussejadors utilitzen mescles d'heli i oxigen,
embarcacions provistes de cambres hiperbàriques i telefonia subaquàtica. Superen
fàcilment els cent metres de profunditat, sense percebre símptomes de narcosi; hi
romanen uns vint minuts, per emergir directament a la cambra, alliberant el nefast
nitrogen, mentre retornen a port, obviant la climatologia, els efectes termoclínics i els
corrents marins.
Aquesta activitat mil·lenària,
ha motivat promulgacions i decrets des de l'època romana, passant per Marina, governs i
reis, però mai no havia estat objecte d'una confusió tal com l’actual, en què
Estat i Generalitat disposen de competències a Catalunya. Les discrepàncies
coral·líferes van acabar al Tribunal Constitucional(10) per definir conceptes
bàsics com "la extracción del coral es una actividad pesquera(11)".
Model de corallera senzilla
|
Model sofisticat de corallera, amb el suport de
submarinistes
|
Atorguen les concessions a part, sense concordància de
temps, ni reglamentació ni freqüència(12). Poden coexistir permisos de
Madrid i vedes de Barcelona o bé al contrari, en un territori minúscul com el cap de
Creus. Els organismes implicats van de la Guàrdia Civil als Forestals, de Capitania
Marítima a Direcció de Pesca, fins a Confraries de Pescadors, Ministeri de Transports i
Comunicacions, el MAPA(13) o el DARP(14).
Per diferenciar les aigües
autonòmiques o estatals, interiors o exteriors, zones lliures, protegides o prohibides,
recomano un GPS de precisió. Entre uns i altres han originat tal caos administratiu que
cal una llicenciatura específica per a la seva interpretació; i tot això, per a un
col·lectiu que no depassa les vint persones.
La comercialització del corall
és tan variada com la seva pesca. Ancestralment se li atribuïen propietats medicinals
contra l’epilèpsia, la càries o la impotència. Qui tractava alquimistament la seva
polsina predicava
efectes equivalents a la Viagra.
Algunes civilitzacions encara
adornen els seus morts amb penjolls de corall, li esmenten efectes màgics o l'aprofiten
com a amulet. No obstant, l'aspecte ornamental es el predominant. Emprat en joieria, les millors peces obtingudes
poden superar el milió de pessetes per quilo. Els artesans el tallen amb fins discos de
diamants, el treballen amb eines minúscules fins aconseguir una gran lluïssor i finura
amb una tècnica secreta, només transmesa oralment entre les generacions.
Un bus del segle passat
|
El pescador de corall és l’última
professió romàntica del Mediterrani, almenys així ho afirmava en Pla. Es la feina que
més acreix el sentiment de llibertat. Tot i tractar-se d'una activitat estrictament
manual, requereix certes habilitats.
Només una minoria dels practicants controla les alteracions
funcionals del seu cos, disposa d'un sisè sentit localitzador i combina magistralment
temps i eficàcia, per obtenir la millor rendibilitat. La diferència entre els dotats i
els altres va des de la pròpia subsistència fins a la duplicació d'ingressos anuals.
Des dels anys cinquanta que
s'extreu corall amb escafandre del cap de Creus; actualment encara una quinzena de
cabussadors s'hi dediquen. En determinades etapes, les concessions superaven els trenta
individus.
Calculadora en mà i
considerant que un coraller normal podia extreure uns tres-cents cinquanta quilos
per any, quantitat que superaven els experts, acceptant una mitjana activa de quinze
professionals i un modest furtivisme del 12%, obtindrem l'esfereïdora xifra d'uns 300.000
quilos en aquest període. La conclusió negativa és la importació en brut a Itàlia,
l’Índia o Taiwan; i la positiva, l'extraordinària capacitat del cap de Creus per
regenerar aquesta activitat humana de mig segle.
Notes i Bibliografia
Traveaux scientifiques du parc naturel
régional et des reserves naturelles de Corse. Année 1988, nº 16 Ajaccio. Corse.
LAFAY, J.E. Biòleg francès. Le corail rouge de
la Méditerranée. Biologie et pêche. Lyon 1985. Tesi doctoral.
Llançanenc que tenia un hort a Garbet. La projecció de¡ pou del
mateix amb els illots de cap Ras, determina una senya per la seva localització.
Citat en diversos pergamins i plets de Sant Pere de Rodes. Arxiu
capitular de Girona.
Pergamí de¡ segle XVI, existent al fons municipal de Cadaqués.
Mesura de pes de l'època, equivalent a 0,4 quilos.
MADOZ PASCUAL. Diccionario geográfico,
estadístico e histórico de España y sus posesiones en Ultramar.
GEORGE KONTOS, procedent del Dodecanés (Grècia).
Els seus descendents actuals, avui Contos, viuen a Cadaqués.
Relacionen la pressió, el volum i la temperatura en una llei
general de gasos.
Sentència del Tribunal Suprem. BOE núm. 1212 de l'any 1984.
Títol 11, article 2n, de la sentència.
Real Decreto 1212/1984 BOE núm. 152 de 26 de junio (Estat). DOGC
núm. 347, 22 de juny 1983. Decret 291 juny 1983 (Generalitat).
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Generalitat de
Catalunya
|
