M@re Nostrum

El corall a Catalunya
per Arnald Plujà i Canals

bandamed.gif (223 bytes)

l corall vermell, cnidari, antozoari o coral·lari, és un pòlip que viu fixat ai substrat del fons marí i mitjançant segregacions calcifica un esquelet tubular anomenat políper, que està recobert d'una escorça orgànica amb infinitat d'orificis, on apareixen uns pòlips dotats de cavitat digestiva i vuit tentacles retràctils, que són capaços de retenir els nutrients de l'aigua.

Es reprodueix per gemmació del pòlip matern, d'on neixen les larves que una vegada fecundades van a la deriva, fins a formar una nova colònia. El creixement de l’esquelet és lentíssim i depèn de paràmetres com la llum, la temperatura, els nutrients i la relació batimètrica.

Per augmentar el diàmetre de la base, s'aplica una fórmula molt complexa, i per allargar-se 0,8 mm, li cal tot un any, segons afirmen uns biòlegs, opinió que no comparteixo en absolut, ja que les observacions apreciades en determinats trams superen amb escreix el cm.

Com a dades de referència, la Marina Mercant autoritzava la pesca en cinc sectors rotatius, de manera que per cada quinquenni d'explotació li corresponien vint anys de veda, pràctica que lamentablement no ha continuat la Direcció de Pesca Marítima de la Generalitat.

Un treball científic sobre el Corallium rubrum(1) rubrum(1) en un parc natural de Còrsega, que investigava trenta sectors diferents entre 20 i 75 metres de profunditat, ha donat resultats espectaculars quant al creixement i densitat, en funció del substrat, la topografia, la fondària i l'exposició solar. Com a mostra, reproduïm un gràfic que relaciona la densitat relativa mitjana i la profunditat, amb analogia de l’orientació geogràfica.

corall.gif (7658 bytes)

 

 

Orientació

Nord

Est

Sud

Oest

Profunditat

20-29m

8

13

30-39m

21

10

15

4

40-49m

21

5

10

10

50-59m

27

10

25

15

60-75m

2,5

2,5

25

21

L’or vermell viu en calats compresos entre cinc i cent cinquanta metres, en ambients semifoscos de coves, baumes i penya-segats, especialment orientats a migdia i a tramuntana.

Segons J.E.Lafay(2) la composició química de l’esquelet coral·lígen és de 86,97% de carbonat de calci, 6,70% de carbonat de magnesi, 1,23% de sulfat de calci, 1,70% d'òxid de ferro, 1,60% de fosfats, 1,25% de substàncies orgàniques i el 0,25% restant, d'aigua.

El corall no es pot considerar un endemisme mediterrani, ja que s'ha pescat a la zona atlàntica del Marroc, cap Verd i l'Algarbe. Al Mare Nostrum apareix al litoral nord de Mallorca, d'Eivissa i Menorca, així com als illots de Columbretes, Alborà, Provença, Còrsega, Sicília i Sardenya.


Una corallera en acció, des d'un llagut

Darrerament també s'extreu de l'Adriàtic, certes illes gregues i riba del Magreb. A Catalunya, abunda a l'extrem nord gironí, especialment a les Medes, l'Escala i el cap de Creus.

Llançà, tant per la seva migrada costa com pel rocam existent, és mancat de corall. Només apareix de forma testimonial enfora de cap Ras i al pou d'en Porret(3), un petit brut endinsat un quilòmetre, on hi roman una corallera que evidencia la dedicació d’algun avantpassat llançanenc.

Això si, el poc existent era de talla i qualitat excel·lents. Però no sempre ha estat així. A l’arxiu dels Medinaceli a Sevilla, s'hi troba un document del segle XIII que cita el dret del comte d’Empúries sobre el corall de Llançà: "lo dret nou de peix y coral del lloch de Lançà".

La seva pesca data de temps molt reculats, grecs i romans ja el recollien en apnea, a pocs metres de la superfície. L’abat de Sant Pere de Rodes s'atorgava el privilegi de control i cobrament de delmes(4).

Als segles XIII i XIV, gairebé tot el corall extret del Mediterrani era en aigües catalanes. Un document del 1578 cita un cas interessant: un tal Jaume Ferrer, administrador del comte d’Empúries, en venia la concessió al cadaquesenc Joan Milsecs, per 300 lliures barceloneses, part en metàl·lic, i l'altra a canvi d'una esclava musulmana(5).

En aquesta època, es pescava amb corallera; un estri de pedra o de plom amb sengles forats, on s'encreuaven dues fustes que mantenien oberta una xarxa en forma de bossa. L’enginy s'arrossegava pel fons des d'un llagut, arrencant tot el que trobava, una part la retenia al filat i la resta es perdia inexorablement. També existien models sofisticats, amb participació de diverses embarcacions i l'ajut de submarinistes que dirigien les operacions des del fons.

Entre 1843 i 1844, la duana de Cadaqués exportava 1.339 lliures(6) de corall a les Amèriques(7). Vers 1857, en Narcís Monturiol constituí una societat figuerenca per a la pesca de corall; i dos anys després dissenyava un Ictini per alleugerir les penalitats dels corallers. A finals del mateix segle, un bus grec(8) s'establia a la vila cadaquesenca per dedicar-se a la seva explotació. Baixava amb un pesat equip clàssic per recol·lectar el vermell organisme emprant un sac i piqueta, amb una mecànica semblant a la pesca d'esponges.

D'ençà el 1940, amb la introducció de l'escafandre autònom, els bussos se submergien sense cap lligam a la superfície, dotats de gran mobilitat i cercant els millors exemplars; entre les anfractuositats i escletxes marines.

Els pioners empordanesos dels anys cinquanta deixaven llurs feines pel corall, sense coneixements previs, ni profundímetre, rellotge o taules. El mal de cap indicava la profunditat, la reserva, el temps i l'esgotament de l'aire, el final de la descompressió.

Experimentaven personalment les lleis de Boyle i Charles(9); els accidents i morts eren inferiors als que la imprudència faria preveure. Un d'ells venia de Calonge a Cadaqués amb mobylette i el bibotella penjat a l'esquena. Baixava pels espadats del far a peu, travessava el freu de sa Claveguera nedant, voltava l'illa de s’Encalladora i, guiat per les reflexions solars, buscava la barra de fora, sense oblidar el camí de tornada. Els seus coetanis ja vivien a Portlligat i al Port de la Selva, formant societats amb els pescadors locals.

Quan en Cousteau i l'Admetlla anunciaven rècords mundials, amb el suport de la tècnica, la marina i els submarins, ells els igualaven anònimament, sense pena ni glòria.

Actualment, gairebé esgotats tots els bancs mediterranis a mitjanes batimetries, alguns bussejadors utilitzen mescles d'heli i oxigen, embarcacions provistes de cambres hiperbàriques i telefonia subaquàtica. Superen fàcilment els cent metres de profunditat, sense percebre símptomes de narcosi; hi romanen uns vint minuts, per emergir directament a la cambra, alliberant el nefast nitrogen, mentre retornen a port, obviant la climatologia, els efectes termoclínics i els corrents marins.

Aquesta activitat mil·lenària, ha motivat promulgacions i decrets des de l'època romana, passant per Marina, governs i reis, però mai no havia estat objecte d'una confusió tal com l’actual, en què Estat i Generalitat disposen de competències a Catalunya. Les discrepàncies coral·líferes van acabar al Tribunal Constitucional(10) per definir conceptes bàsics com "la extracción del coral es una actividad pesquera(11)".


Model de corallera senzilla


Model sofisticat de corallera, amb el suport de submarinistes

 
Atorguen les concessions a part, sense concordància de temps, ni reglamentació ni freqüència(12). Poden coexistir permisos de Madrid i vedes de Barcelona o bé al contrari, en un territori minúscul com el cap de Creus. Els organismes implicats van de la Guàrdia Civil als Forestals, de Capitania Marítima a Direcció de Pesca, fins a Confraries de Pescadors, Ministeri de Transports i Comunicacions, el MAPA(13) o el DARP(14).

Per diferenciar les aigües autonòmiques o estatals, interiors o exteriors, zones lliures, protegides o prohibides, recomano un GPS de precisió. Entre uns i altres han originat tal caos administratiu que cal una llicenciatura específica per a la seva interpretació; i tot això, per a un col·lectiu que no depassa les vint persones.

La comercialització del corall és tan variada com la seva pesca. Ancestralment se li atribuïen propietats medicinals contra l’epilèpsia, la càries o la impotència. Qui tractava alquimistament la seva polsina predicava efectes equivalents a la Viagra.

Algunes civilitzacions encara adornen els seus morts amb penjolls de corall, li esmenten efectes màgics o l'aprofiten com a amulet. No obstant, l'aspecte ornamental es el predominant. Emprat en joieria, les millors peces obtingudes poden superar el milió de pessetes per quilo. Els artesans el tallen amb fins discos de diamants, el treballen amb eines minúscules fins aconseguir una gran lluïssor i finura amb una tècnica secreta, només transmesa oralment entre les generacions.

bus.gif (30342 bytes)
Un bus del segle passat

El pescador de corall és l’última professió romàntica del Mediterrani, almenys així ho afirmava en Pla. Es la feina que més acreix el sentiment de llibertat. Tot i tractar-se d'una activitat estrictament manual, requereix certes habilitats.

Només una minoria dels practicants controla les alteracions funcionals del seu cos, disposa d'un sisè sentit localitzador i combina magistralment temps i eficàcia, per obtenir la millor rendibilitat. La diferència entre els dotats i els altres va des de la pròpia subsistència fins a la duplicació d'ingressos anuals.

Des dels anys cinquanta que s'extreu corall amb escafandre del cap de Creus; actualment encara una quinzena de cabussadors s'hi dediquen. En determinades etapes, les concessions superaven els trenta individus.

Calculadora en mà i considerant que un coraller normal podia extreure uns tres-cents cinquanta quilos per any, quantitat que superaven els experts, acceptant una mitjana activa de quinze professionals i un modest furtivisme del 12%, obtindrem l'esfereïdora xifra d'uns 300.000 quilos en aquest període. La conclusió negativa és la importació en brut a Itàlia, l’Índia o Taiwan; i la positiva, l'extraordinària capacitat del cap de Creus per regenerar aquesta activitat humana de mig segle.

Notes i Bibliografia

  1. Traveaux scientifiques du parc naturel régional et des reserves naturelles de Corse. Année 1988, nº 16 Ajaccio. Corse.
  2. LAFAY, J.E. Biòleg francès. Le corail rouge de la Méditerranée. Biologie et pêche. Lyon 1985. Tesi doctoral.
  3. Llançanenc que tenia un hort a Garbet. La projecció de¡ pou del mateix amb els illots de cap Ras, determina una senya per la seva localització.
  4. Citat en diversos pergamins i plets de Sant Pere de Rodes. Arxiu capitular de Girona.
  5. Pergamí de¡ segle XVI, existent al fons municipal de Cadaqués.
  6. Mesura de pes de l'època, equivalent a 0,4 quilos.
  7. MADOZ PASCUAL. Diccionario geográfico, estadístico e histórico de España y sus posesiones en Ultramar.
  8. GEORGE KONTOS, procedent del Dodecanés (Grècia). Els seus descendents actuals, avui Contos, viuen a Cadaqués.
  9. Relacionen la pressió, el volum i la temperatura en una llei general de gasos.
  10. Sentència del Tribunal Suprem. BOE núm. 1212 de l'any 1984.
  11. Títol 11, article 2n, de la sentència.
  12. Real Decreto 1212/1984 BOE núm. 152 de 26 de junio (Estat). DOGC núm. 347, 22 de juny 1983. Decret 291 juny 1983 (Generalitat).
  13. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
  14. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Generalitat de Catalunya

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2017  Todos los derechos reservados


Última modificación: 07 d’agost 2017 06:40


Hemos recibido visitas