M@re Nostrum

Métodes per aturar la plaga de
Caulerpa taxifolia
Un llimac marí ajuda a combatre
l'alga invasora del Mediterrani
per Joaquim Elcacho

Del suplement de ciència i medi ambient del
diari Avui del diumenge 11 de maig de 1997

ELS EXPERTS PROVEN SISTEMES DE BAIX IMPACTE AMBIENTAL PER ATURAR L'EXTENSIÓ DE LA CAULERPA

ls tècnics de l'Observatori Oceanogràfic Europeu de Mònaco han iniciat una prova pilot per comprovar l'acció d'uns petits llimacs marins sobre l'alga tropical Caulerpa taxifolia, que des de 1984 s'està estenent al Mediterrani. Aquest és el primer experiment que intenta aturar la proliferació de l'alga tropical fent servir un depredador natural, és a dir, amb un mètode de lluita biològica contra aquesta mena de plaga. Els cinc sistemes de control experimentats fins ara, des de l'extracció manual fins a l'abocament de sal, no han donat els resultats esperats, atès el seu elevat cost econòmic i el seu elevat impacte ecològic.

La prova pilot iniciada ara es realitza utilitzant uns petits llimacs marins, del grup dels opitobranquis, que mengen quasi exclusivament algues del grup Caulerpa. L'experiment es porta a terme en una zona de la costa francesa, entre Mònaco i Cap Martin, estrictament controlada per tal d'evitar l'extensió de l'alga o la proliferació del llimac abans que es comprovi la seva correcta adaptació.

TOXINES COM A DEFENSA

La funció dels llimacs és especialment important atès que la Caulerpa taxifolia és una espècie d'origen tropical que produeix unes toxines que la defensa dels mol·luscos i peixos autòctons del Mediterrani. Aquesta característica va motivar la denominació popular d'alga assassina tot i que en realitat les toxines de la Caulerpa no causen danys directes importants als animals que se les mengen.

"L'experiment amb aquesta mena de cargols sense closca és interessant, però de moment només pot tenir un efecte molt limitat atès que són animals molt petits i que, per tant, mengen quantitats relativament petites d'algues", ha explicat una de les investigadores del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (del CSIC) que realitza el programa de seguiment d'aquesta plaga a Catalunya.

A més de no tenir grans enemics naturals a les aigües temperades del sud d'Europa, la Caulerpa ha demostrat una gran capacitat per envair els fons marins que tradicionalment ocupen altres algues o vegetals marins.

L'alga tropical s'adapta a pràcticament tot tipus de substrat marí i crea una estora molt densa que ofega la resta d'algues i vegetals. Les zones ocupades per l'alga tropical, a més, presenten una notable alteració dels ecosistemes típics del Mediterrani i una sensible reducció de la diversitat biològica.

La primera introducció de Caulerpa taxifolia al Mediterrani es va produir de forma accidental el 1984 per un abocament d'aigües procedents d'un aquari del Museu Oceanogràfic de Mònaco. El 1991 se'n van detectar les primeres colònies a les costes franceses i un any després es van trobar dues zones envaïdes a les Balears.

Les darreres estimacions indiquen que la Caulerpa taxifolia ocupa actualment unes 30.000 hectàrees de fons marí al sud de França, Balears, Itàlia i Croàcia.

Fins ara no s'ha detectat cap rastre d'aquesta alga a les costes de Catalunya. No obstant, com a precaució, el departament de Medi Ambient finança des de fa quatre anys un programa de vigilància que dirigeix el Centre d'Estudis Avançats de Blanes.

MÈTODES POC EFECTIUS

L'extensió d'aquest alga és molt ràpida i senzilla. En la major part del casos es produeix per l'acció de les àncores dels vaixells, que arrenquen algues d'una zona afectada i les transporten involuntàriament a centenars de quilòmetres.

En canvi, el control de la Caulerpa ha estat fins ara molt complicat. El mètode manual d'extracció requereix la dedicació de submarinistes especialitzats i, en conseqüència, té un cost molt elevat i només pot ser utilitzat en àrees relativament petites. Els experts també han experimentat dos mètodes d'electròlisi amb coure però la seva aplicació presenta problemes ambientals possiblement més greus que aquells que s'intenten solucionar.

Dos dels sistemes portats a terme més recentment són l'ús de mànegues d'aigua calenta i l'abocament de grans quantitats de sal, que també aconsegueixen aturar l'alga tropical. De tota manera, aquest mètodes físics tampoc podran ser utilitzats de forma extensiva, tant pel cost econòmic de les operacions com per l'efecte que podria tenir sobre la resta de l'ecosistema. En canvi, l'ús de depredadora naturals, com el cas dels petits llimacs amb que ara s'experimenta, es presenta com el recurs més econòmic i ecològic.


 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2016  Todos los derechos reservados


Última modificación: 01 de gener 2016 10:04


Hemos recibido visitas