M@re Nostrum

Le Perthus o El Portús
de la via romana al TGV

per Josep Mª Dacosta

bandamed.gif (223 bytes)

i volem triar un indret que en menys de 500 metres es concentrin diversos vestigis històrics, podríem escollir el Coll de Panissars a cavall de la Jonquera (Alt Empordà) i el Portús (Catalunya Nord).

Castell de la Bellaguarda vista des dels Trofeus de Pompeu

Aquest lloc, just a la carena on passa la línia fronterera, compta amb les restes del monestir de Santa Maria de Panissars, els trofeus de Pompeu per on passava la via romana, un molló fronterer i, més enllà, el castell de la Bellaguarda i un cementiri francés del segle XVII. Aquí, venen ganes de parafrassejar Napoleó i dir: Nens, vints segles us contemplen.

Per anar-hi cal partir de la Jonquera i continuar per la carretera Nacional-II fins al barrí jonquerenc del Portús, on caldrà seguir pel carrer principal fins al final de la pujada. Just en aquest punt, a mà esquerra, ens adonarem del rètol que indica Fort de la Bellegarde. S’hi pot anar perfectament amb cotxe ja que l’accés és asfaltat fins a l’aparcament del castell.

La fortalesa de la Bellaguarda, d’estil Vauban o sigui defensada per baluards, està oberta al públic durant l’estiu i fora d’aquesta estació cal concertar visites a la Mairie, telèfon 04 68 83 60 15. Aquest recinte mereix un cop d’ull malgrat que no s’entri a l’interior ja que recórrer el seu perímetre permet gaudir d’unes excel·lents panoràmiques del Canigó, la plana del Roselló i de la vall del riu Llobregat d’Empordà. La seva situació, entre els colls de Panissars al seu oest i el coll del Portús a llevant el converteix en una excepcional talaia, d’incalculable valor estratègic en altres èpoques.

Castell de la Bellaguarda el pou del fortí

Des dels baluards meridionals del castell es pot baixar fins el fortí on destaca entre les dependències ruönoses una plaça amb un interessant pou. Ens trobem presidint la vall del riu Llobregat d’Empordà. Cap a la part sud-oest parteix un corriol que s’endinsa al bosc i s’adreça cap al cementiri francés del segle XVII. Si no trobem aquesta drecera o ens sembla massa dolenta, ens queda el recurs de tornar per la pista que mena des d’aquest equipament fins a la carretera, per on podrem baixar més còmodament i fins i tot amb vehicle fins al cementiri. La senyalització impedirà que ens perdem.

El cementiri militar sorprèn gratament per la seva cura i neteja, cosa que en aquests temps de tantsemenfotisme o millor dit vandalisme és un miracle. Els xiprers altius, les tombes al terra i les alineacions de creus fan reflexionar sobre els soldats desconeguts i la persistència de guerres, més o menys preventives, encara al segle XXI.

Més cap a ponent, sobresurt de l’aresta muntanyosa una torre defensiva. La deixem enrera i albirarem el recinte arqueològic del monestir de Santa Maria de Panissars i la via romana.

Mollo fronterer

Al coll de Panissars, a 568 metres d’altitud tingué lloc la batalla del mateix nom entre els dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 1285. Seguint Badia i Homs: “Les tropes catalanes del rei Pere II, comandades per Ramon de Montcada, atacaren l’exèrcit de Felip III de França, que es retirava vençut i delmat per la pesta, després del fracàs de la Croada contra Catalunya”.

Aquí hi podem contemplar les restes del monestir homònim i d’estil romànic del que destaca l’absis, essent aquesta la part més ben conservada. Al costat, hi descobrirem la via romana amb les plaques que informen de les distàncies. Encimballada dalt d’un promontori, hi ha una fita fronterera, testimoni mut d’exilis, contrabans i immigracions clandestines.

Més fotos

Castell de Bellaguarda,
pont llevadís
Castell de la Bellaguarda,
els excursionistes
El xiprer del cementiri
Castell de Bellaguarda, el fortí La placa del cementiti
Absis de Santa Maria de Panissars Trofeus de Pompeu

Bibliografia bàsica

  • Badia Homs, Joan L’arquitectura medieval de l’Empordà. Tomus II-A. Edita Diputació de Girona. Girona. 1978
  • Febrés, Xavier. El Pirineu frontera i porta de Catalunya. Edicions 62. Barcelona. 1984

bandamed.gif (223 bytes)

© Josep Mª Dacosta 2003

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2016  Todos los derechos reservados


Última modificación: 01 de gener 2016 09:57


Hemos recibido visitas