M@re Nostrum

A la recerca de fòssils
Terrades i Vilacolum

per Josep Mª Dacosta

bandamed.gif (223 bytes)

i fem memòria, recordarem que quan érem petits ens agradaven molt els fòssils. Ens cridava molt l’atenció veure “convertides en pedra” les curculles i closques dels animals que trobàvem habitualment a la platja com conquilles i pinces de cranc. És precisament aquest fet el que ens va portar a organitzar una sortida per als nostres fills amb l’objectiu de buscar-ne.

Es vàrem plantejar anar a dos llocs on la visita dels nens no suposes cap risc d’espoliació de jaciments i que, a la vegada, hi hagués bibliografia publicada per si alguns dels participants volguessin aprofundir en el seu coneixement.

Els buscadors de fòssils estan a punt de sortir

Nummulits a Terrades

D’aquesta manera, el primer lloc explorat fou un aflorament de calcàries margoses de color gris amb nummulits i altres foraminífers de l’eocè. L’interès d’aquest punt està descrit per Santiago Musquera (vegeu bibliografia) i esdevé un indret clàssic per als estudiants de secundària.

Els nummulits eren animals marins amb una closca calcària que presentava forats. A través d’ells desplegaven uns pseudòpodes (“falsos peus”). Les seves conquilles fossilitzades es poden troben trobar en grans quantitats en aquest lloc, on a més hi ha altres foraminífers com Assilinia, de mida més grossa i més aplanats que els nummulits.

Nummulits fòssils a Terrades

Accés: Aquest dipòsit paleontòlogic es troba en el marge esquerre de la carretera de Terrades a Vilarig. Per anar a Terrades, cal sortir de Figueres i passar per Llers. Un cop s’arriba a Terrades, just abans d’entrar al poble, cal trencar cap a l’esquerra on està indicada la direcció Vilarig-Cistella. En sentit Vilarig, i al cap d’un xic més de 2 quilòmetres, veurem a la dreta un trencant que porta al mas Brugué és una pista de terra i està retolada (vegeu foto superior). Es suggereix deixar el vehicle aquí i anar a peu ¡per l’esquerra de la carretera, que passen cotxes!. Al cap d’uns 50 metres, s’arriba on la carretera fa baixada i segueix paral·lela a un rec. Just a la cuneta de l’esquerra –la part oposada al riuet- hi ha uns talussos on es poden trobar els fòssils. No cal martell ja que n’hi ha molts a terra i la roca, en ser margosa, es desfà fàcilment.

Fent recerca de nummulits a Terrades Detall de la roca margosa d'on els fòssils sortien fàcilment

Ostres a Vilacolum

Des del punt de vista petrològic, Vilacolum és excepcional. Es tracta d'un lloc d’interès geològic –geòtop- en el que s’hi pot observat una sèrie de roques volcàniques grises, de naturalesa traquítica, del vulcanisme del neogen català, datades en uns 9 milions d'anys. Per aquest motiu, forma part del Inventari d'espais d'interès geològic a Catalunya.

A més, al seu sostre hi ha un dipòsit sedimentari fossilífer del pliocèn, molt ric en ostrèids, en el que les valves d’ostres formen el 95% de la fauna, segons dades de Martinell i Domènech (vegeu bibliografia).

Les ostres formen el 95% de la fauna fòssil a Vilacolum

Accés: Per visitar aquest enclavament cal anar de Figueres en direcció a l’Escala i abans d’arribar el poble de Vilacolum hi ha a la dreta un trencant que porta a una urbanització. Cal anar a l'extrem de sud-oest de la mateixa, d’on parteix la pista no asfaltada que porta cap a Sant Tomàs de Fluvià. Des de la mateixa sortida de la urbanització, on deixaria l’asfalt, ja es veu un grup d’arbres –a uns 300 metres, damunt d’un petit turó- i és allà l’aflorament de fòssils i traquita.

Vilacolum, dipòsits d'ostres i pitons de traquita Sota els fòssils trobàrem la roca volcànica

Es pot complementar l’excursió amb la visita a l’església romànica de Sant Tomàs de Fluvià –construïda amb roca traquítica i amb pintures romàniques-. Cal demanar horaris i/o concertar visita a través de l’Ajuntament de Torroella de Fluvià (972 52 02 60).

L'esglèsia de Sant Tomàs de Fluvià és feta de traquita, una mena de roca volcànica El pantocrator de
Sant Tomàs de Fluvià

Com que el nostre grup estava format per nens de primer curs de primària volguérem explicar-los que la recerca de fòssils serveix per conèixer els animals ja extingits, com per exemple els dinosaures. Així se’ls va dir que s’havia enterrat dues rèpliques de cranis de tiranosaure i els nens tot jugant de paleontòlegs els buscaren entre els estrats.

També parlarem, amb el joc de la màquina imaginària de fotografiar dinosaures, de nous dinosaures com el microraptor –trobat recentment en el moment d’efectuar l’excursió- el qual suposa un pas més en l’estudi evolutiu d’aquests rèptils.

Fent servir la màquina de retratar dinosaures i les fotos que vàrem aconseguir...

Les sitges dels arrossars del Matà

Una bona sortida de recerca de fòssils podria acabar al litoral on es poden trobar closques d’animals marins actuals que poden estar relacionades amb els fòssils observats. En el nostre cas, anàrem a les sitges dels arrossars del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, on una de les torres s’ha habilitat com a mirador. Atès que l’espai és planer, des de dalt del punt de guaita es contempla una magnífica panoràmica.

Les sitges dels arrossars del Matà L'excel·lent panoràmica sobre els aiguamolls des de les sitges

Accés: Des del poble de Sant Pere Pescador cal anar en direcció a Castelló d’Empúries. A un quilòmetre i mig de la sortida es troba a la dreta una viga vertical que indica “càmping Almatà”, es segueix per aquest vial fins a la bifurcació on cal anar cap a l’esquerra, l’itinerari ben evident cap a les sitges.

Alguns dels participants a l'excursió, a dalt de les sitges dels aiguamolls

Caldria parar atenció en no deixar res de valor a la vista un cop s’aparca el cotxe. Per a més tranquil·litat, es pot deixar l’automòbil a l’aparcament vigilat del Cortalet, centre de recepció del Parc Natural dels Aiguamolls, un parell de quilòmetres més avall.

Bibliografia

  • Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Inventari d’espais d’interès geològic. 2001 http://www.gencat.es/mediamb/pn/inventari_geotops.htm
  • Martinell, Jordi; Domènech, Rosa. Característiques tafonòmiques i paleoecològiques del Pliocè marí de l’Empordà. Centre d’Iinvestigacions Arqueològiques, Generalitat de Catalunya i Diputació de Girona. Girona 1985.
  • Musquera, Santiago; Escatllar, Carme; Gallegos, Roser. Itinerari Geològic a Terrades (Alt Empordà). L’Atzar edicions, Barcelona. 1980.
  • La Vanguardia, 23 de gener de 2003. “El vuelo del dinosaurio. Un fósil con cuatro alas indica que el primer animal que voló planeaba entre los árboles. El microraptor, un dinosaurio insólito.”

bandamed.gif (223 bytes)

© Josep Mª Dacosta 2003

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2024  Todos los derechos reservados


Última modificación: 01 enero 2024 10:18


Hemos recibido visitas