A la recerca de fòssils
Terrades i Vilacolum
per Josep Mª Dacosta


i fem memòria, recordarem que quan érem
petits ens agradaven molt els fòssils. Ens cridava molt l’atenció veure
“convertides en pedra” les curculles i closques dels animals que trobàvem
habitualment a la platja com conquilles i pinces de cranc. És precisament
aquest fet el que ens va portar a organitzar una sortida per als nostres
fills amb l’objectiu de buscar-ne.
Es vàrem plantejar anar a dos llocs on la
visita dels nens no suposes cap risc d’espoliació de jaciments i que, a la
vegada, hi hagués bibliografia publicada per si alguns dels participants
volguessin aprofundir en el seu coneixement.
 |
Els
buscadors de fòssils estan a punt de sortir |
Nummulits a Terrades
D’aquesta manera, el primer lloc explorat
fou un aflorament de calcàries margoses de color gris amb nummulits i altres
foraminífers de l’eocè. L’interès d’aquest punt està descrit per Santiago
Musquera (vegeu bibliografia) i esdevé un indret
clàssic per als estudiants de secundària.
Els nummulits eren animals marins amb una
closca calcària que presentava forats. A través d’ells desplegaven uns
pseudòpodes (“falsos peus”). Les seves conquilles fossilitzades es poden
troben trobar en grans quantitats en aquest lloc, on a més hi ha altres
foraminífers com Assilinia, de mida més grossa i més aplanats que els
nummulits.
 |
Nummulits fòssils a Terrades |
Accés:
Aquest dipòsit paleontòlogic es troba en el marge esquerre de la carretera
de Terrades a Vilarig. Per anar a Terrades, cal sortir de Figueres i passar
per Llers. Un cop s’arriba a Terrades, just abans d’entrar al poble, cal
trencar cap a l’esquerra on està indicada la direcció Vilarig-Cistella. En
sentit Vilarig, i al cap d’un xic més de 2 quilòmetres, veurem a la dreta un
trencant que porta al mas Brugué és una pista de terra i està retolada
(vegeu foto superior). Es suggereix deixar el vehicle aquí i anar a peu ¡per
l’esquerra de la carretera, que passen cotxes!. Al cap d’uns 50 metres,
s’arriba on la carretera fa baixada i segueix paral·lela a un rec. Just a la
cuneta de l’esquerra –la part oposada al riuet- hi ha uns talussos on es
poden trobar els fòssils. No cal martell ja que n’hi ha molts a terra i la
roca, en ser margosa, es desfà fàcilment.
 |
 |
Fent recerca de nummulits a Terrades |
Detall de la roca margosa d'on els fòssils sortien fàcilment |
Ostres a Vilacolum
Des del punt de vista petrològic, Vilacolum
és excepcional. Es tracta d'un lloc d’interès geològic –geòtop- en el que
s’hi pot observat una sèrie de roques volcàniques grises, de naturalesa
traquítica, del vulcanisme del neogen català, datades en uns 9 milions
d'anys. Per aquest motiu, forma part del Inventari d'espais d'interès
geològic a Catalunya.
A més, al seu sostre hi ha un dipòsit
sedimentari fossilífer del pliocèn, molt ric en ostrèids, en el que les
valves d’ostres formen el 95% de la fauna, segons dades de Martinell i
Domènech (vegeu bibliografia).
 |
Les ostres formen el 95% de la fauna fòssil a Vilacolum |
Accés:
Per visitar aquest enclavament cal anar de Figueres en direcció a l’Escala i
abans d’arribar el poble de Vilacolum hi ha a la dreta un trencant que porta
a una urbanització. Cal anar a l'extrem de sud-oest de la mateixa, d’on
parteix la pista no asfaltada que porta cap a Sant Tomàs de Fluvià. Des de
la mateixa sortida de la urbanització, on deixaria l’asfalt, ja es veu un
grup d’arbres –a uns 300 metres, damunt d’un petit turó- i és allà
l’aflorament de fòssils i traquita.
 |
 |
Vilacolum, dipòsits d'ostres i pitons de traquita |
Sota els fòssils trobàrem la roca volcànica |
Es pot complementar l’excursió amb la
visita a l’església romànica de Sant Tomàs de Fluvià –construïda amb roca
traquítica i amb pintures romàniques-. Cal demanar horaris i/o concertar
visita a través de l’Ajuntament de Torroella de Fluvià (972 52 02 60).
 |
 |
L'esglèsia de Sant Tomàs de Fluvià és feta de traquita, una mena de
roca volcànica |
El
pantocrator de
Sant Tomàs de Fluvià |
Com que el nostre grup estava format per
nens de primer curs de primària volguérem explicar-los que la recerca de
fòssils serveix per conèixer els animals ja extingits, com per exemple els
dinosaures. Així se’ls va dir que s’havia enterrat dues rèpliques de cranis
de tiranosaure i els nens tot jugant de paleontòlegs els buscaren entre els
estrats.
També parlarem, amb el joc de la màquina imaginària de fotografiar
dinosaures, de nous dinosaures com el microraptor –trobat recentment en el
moment d’efectuar l’excursió- el qual suposa un pas més en l’estudi evolutiu
d’aquests rèptils.
 |
 |
Fent servir la màquina de retratar dinosaures |
i
les fotos que vàrem aconseguir... |
Les sitges dels arrossars del Matà
Una bona sortida de recerca de fòssils
podria acabar al litoral on es poden trobar closques d’animals marins
actuals que poden estar relacionades amb els fòssils observats. En el nostre
cas, anàrem a les sitges dels arrossars del Parc Natural dels Aiguamolls de
l’Empordà, on una de les torres s’ha habilitat com a mirador. Atès que
l’espai és planer, des de dalt del punt de guaita es contempla una magnífica
panoràmica.
 |
 |
Les sitges dels arrossars del Matà |
L'excel·lent panoràmica sobre els aiguamolls des de les sitges |
Accés:
Des del poble de Sant Pere Pescador cal anar en direcció a Castelló
d’Empúries. A un quilòmetre i mig de la sortida es troba a la dreta una viga
vertical que indica “càmping Almatà”, es segueix per aquest vial fins a la
bifurcació on cal anar cap a l’esquerra, l’itinerari ben evident cap a les
sitges.
 |
Alguns dels participants a l'excursió, a dalt de les sitges dels
aiguamolls |
Caldria parar atenció en no deixar res de
valor a la vista un cop s’aparca el cotxe. Per a més tranquil·litat, es pot
deixar l’automòbil a l’aparcament vigilat del Cortalet, centre de recepció
del Parc Natural dels Aiguamolls, un parell de quilòmetres més avall.
Bibliografia
- Departament de Medi Ambient.
Generalitat de Catalunya. Inventari d’espais d’interès geològic.
2001
http://www.gencat.es/mediamb/pn/inventari_geotops.htm
- Martinell, Jordi; Domènech, Rosa.
Característiques tafonòmiques i paleoecològiques del Pliocè marí de
l’Empordà. Centre d’Iinvestigacions Arqueològiques, Generalitat de
Catalunya i Diputació de Girona. Girona 1985.
- Musquera, Santiago; Escatllar, Carme;
Gallegos, Roser. Itinerari Geològic a Terrades (Alt Empordà).
L’Atzar edicions, Barcelona. 1980.
- La Vanguardia, 23 de gener de
2003. “El vuelo del dinosaurio. Un fósil con cuatro alas indica que el
primer animal que voló planeaba entre los árboles. El microraptor, un
dinosaurio insólito.”

© Josep
Mª Dacosta 2003 |