Fades i ermitans:
fantasia i realitat
a Porqueres i Crespià
per Josep Mª Dacosta
Objectiu:
Observar dos indrets relacionats amb l’aigua.
En primer lloc, anem a les Tunes o Estunes
a Porqueres, dins la comarca del Pla de l’Estany, on visitem un dipòsit de
roca travertínica que presenta fractures per on pot passar-hi una persona.
La llegenda diu que eren amagatalls de les "goges", fades o dones d’aigua
que filaven cortines que impedien l’entrada als seus cataus.
La senyalització ens fades ens indicadora
el camí per arribar als seus cataus
(és el recorregut R-2) |
En un talús fluvial de Crespià, també al
Pla de l’Estany, contemplem l’església semitroglodítica de Sant Miquel de la
Roca. Des de les seves obertures, es contempla una àmplia perspectiva del
riu Fluvià i de l’espai natural de l’Alta Garrotxa.
Comentari:
Els nens tenen molta fantasia i els agraden les llegendes i contes. En
aquest cas, les fades donen un valor afegit extraordinari a un enclavament,
com les les Tunes a Porqueres.
El nostre grup d’aventurers està a punt de
travessar l’engorjat de Les Tunes.
Atenció, tothom porta un llum! |
Per altra banda, també agraeixen històries
i explicacions sobre persones i fets reals i sobretot si exposen situacions
diferents al seu món quotidià. En aquest cas, un eremitari en un penya-segat
de difícil accés els mostra una antiga manera de viure, gairebé inverosímil
per a ells.
Contraposar la fantasia amb la realitat a
partir d’aquests dos exemples és el motiu d’aquesta proposta.
Les Estunes
Itinerari:
Un cop a Banyoles cal adreçar-se a l’estany i agafar la carretera que va
a Olot per Mieres. Després del trencant de la carretera a Pujarnol, cap
seguir uns 250 metres (en direcció a Olot) i es troba un petit aparcament a
la nostra esquerra on hi ha una retolació que indica el nom del paratge. Es
deixa el vehicle prop del plafó que explica l’origen geològic d’aquest
indret.
En primer lloc ens passejarem pel bosc on hi ha aquest pontet.
Primer passarem pel damunt. |
Ja som dins de la clivella, si ens fixem amunt hi veurem el pont per
on havíem passat |
A la sortida del passadís hi ha uns esglaons a la roca, un dipòsit de
travertí |
Segons indica David Brusi et al., es tracta
d’un dipòsit de travertins, amb fractures. Aquesta roca és conseqüència de
la precipitació de la sals carbonatades que porta dissolta l’aigua, formada
això sí, en ambients continentals.
En altres èpoques geològiques, el nivell de
l’estany arribava a aquesta zona la qual cosa va permetre la formació del
travertí. Un cop dipositats, aquests materials s'obriren fractures a causa,
segons alguns autors, de moviments sísmics o a processos propis del cicle
kàrstic d’aquesta zona lacustre.
NOTA:
Recórrer l’interior de les Tunes no suposa cap perill, però cal anar amb
compte ja que la roca pot estar humida i hi ha perill de relliscades. Als
nens més petits els pot agradar transitar per dins les esquerdes de la roca
amb una lot o llanterna frontal. Tot i que no és imprescindible la
il·luminació artificial, els pot fer més lúdic el recorregut.
Al damunt hi ha un bosquet d’alzines i
roures amb alguns arbres de mides notables. Hi destaca, prop del mas
Corralot, el roure Gros, un exemplar remarcable de roure martinenc (Quercus
humilis). El conjunt –tot i que té unes dimensions relativament
reduïdes- és pintoresc i singular, de visita ben recomanable.
Hi ha un roure molt gros en aquest indret, al davant d’on estem
asseguts. Si passegem per l’entorn veurem altres roures i alzines
monumentals |
Les Tunes han estat lloc d’inspiració
literària i origen de llegendes. La mateixa senyalització de la zona s’ha
fet a partir d’un simpàtic dibuix d’una fada. Costa, Pontacq i Porxas, en el
seu llibre sobre arbres monumentals de la comarca, recullen que “Aquestes
grans clivelles ens permeten accedir a l’interior dels bancs de roca i anar
a l’encalç del palau on viuen les fades (...) uns éssers bellíssims que
durant el dia es fan invisibles (...) És clar, però, que sempre podem
veure-les mentre canten i ballen a les ribes de l’estany. Això si, caldrà
ser prudents i esperar que la claror de la lluna i els estels inundin la
superfície de l’aigua”.
A Banyoles, es poden veure ànecs, fotges, polles d’aigua i gavines ben
aprop durant els mesos d’hivern |
Generalment l’estany té les aigües calmades, però en dies de fort vent
s’hi poden veure onades |
Sant Miquel de la Roca
Itinerari:Al
poble de Crespià, al Pla de l’Estany, s’hi accedeix des de la carretera que
va de Banyoles a Figueres. Un cop som dins aquesta petita població, ens
adrecem a la plaça del poble. La nostra destinació es troba a 1,6
quilòmetres i l’itinerari és una pista, durant bona part del trajecte i
finalment esdevé un corriol ben estret que baixa cap a l’esglesiola. En
aquest darrer tram, el sender està flanquejat per una barana metàl·lica ja
que resseguim el daltabaix.
NOTA: Potser cal esmentar que aquest
darrer tram és molt aeri i pot impressionar a les persones que pateixen
vertigen.
Sortim de la plaça, passem per les antigues escoles fins trobar una pista de
terra que s’endinsa cap al bosc. Seguim fins trobar la primera bifurcació on
escollirem el camí de l’esquerra. Ben aviat veurem l’edifici de les aigües
amb una senyalització que ens indica que hem d’anar cap a l’esquerra.
La pista baixa i permet contemplar ja el
riu Fluvià. Tirem cap a la nostra dreta –és a dir aigües amunt- i el vial
està envoltat de pins i altres arbres. El proper encreuament és proper a un
pi gros que té una fletxa blanca que assenyala cap a la dreta. Caldrà pujar
un suau pendent fins a un camp després del qual el corriol esdevé planer.
Dins Sant Miquel de la Roca
|
Des de Sant Miquel de la Roca es veu
una central elèctrica al riu Fluvià |
A l’extrem del conreu una rètol ens orienta
cap a l’esquerra on ens ficarem en un corriol envoltat de bosc. A la
clariana apareixen les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu.
Calen uns 200 metres més per poder entrar a
Sant Miquel de la Roca. El corriol fa ziga-zagues entre les alzines que
creien al damunt dels replans del talús del riu. Entre les alzines, s’albira
una barana metàl·lica que ens dóna seguretat quan avancem.
A la nostra esquerra ens adonarem de la
magnífica panoràmica que es gaudeix des d’aquest punt: la vall fluvial que
s’esmunyeix cap a a l'horitzó de la Mare de Déu del Mont i altres cims de
l’Alta Garrotxa. Finalment, a través d’una escala metàl·lica de gat,
s’accedeix a Sant Miquel de la Roca.
Descripció: Seguint el llibre de Jaume
Busquets, “com a molt tard en el segle XII ja existia el monestir o,
almenys, el temple com a lloc de culte; a final del segle XIV és esmentat
Sant Miquel com una capella dependent de la parroquial de Crespià i en la
qual hi havia un sacerdot encarregat.”
Aquest temple semitroglodític té dues
façanes que tanquen la cavitat natural de la roca. Té un interior dividit en
dues naus separades per un arc former gòtic. Es considera que hi havia hagut
dos pisos pels forats que hi ha al damunt de l’arc, on es podien encaixar
les bigues. Es conserva però la cisterna que recollia l’aigua. Es considera
que havia estat en els seus orígens un eremitari.
El nostre grup dins Sant
Miquel de la Roca |
Bibliografia
- Brusi, David,; Maroto, Julià; Vila,
Xavier “Itinerari 3 L’estany de Banyoles” dins de El medi natural a
les terres gironines. 11 itineraris per la Catalunya Nord-Oriental.
Edita: Lluís Pallí i David Brusi. Girona. 1992.
- Busquets i Mensa, Jaume.
Crespià Quaderns de la revista de Girona. Edita Diputació de Girona.
Girona, 1992
- Costa, E., Pontacq, J. Porxa, J.
Arbres Monumentals. 161 plantes d’anomenada del Pla de l’Estany.
Edicions El Brau. Figueres. 1995
- Gratacós, J. Et al. Itineraris
pel Pla de l’Estany. 11 rutes i 106 llocs d’interès. Edita Consell
Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles, 1992
© Text: Josep Mª Dacosta
2003
© Fotos: Jaume Pagès i Josep Mª Dacosta |