M@re Nostrum

Fades i ermitans:
fantasia i realitat
a Porqueres i Crespià

per Josep Mª Dacosta

bandamed.gif (223 bytes)

Objectiu: Observar dos indrets relacionats amb l’aigua.

En primer lloc, anem a les Tunes o Estunes a Porqueres, dins la comarca del Pla de l’Estany, on visitem un dipòsit de roca travertínica que presenta fractures per on pot passar-hi una persona. La llegenda diu que eren amagatalls de les "goges", fades o dones d’aigua que filaven cortines que impedien l’entrada als seus cataus.


La senyalització ens fades ens indicadora el camí per arribar als seus cataus
(és el recorregut R-2)

En un talús fluvial de Crespià, també al Pla de l’Estany, contemplem l’església semitroglodítica de Sant Miquel de la Roca. Des de les seves obertures, es contempla una àmplia perspectiva del riu Fluvià i de l’espai natural de l’Alta Garrotxa.

Comentari: Els nens tenen molta fantasia i els agraden les llegendes i contes. En aquest cas, les fades donen un valor afegit extraordinari a un enclavament, com les les Tunes a Porqueres.


El nostre grup d’aventurers està a punt de travessar l’engorjat de Les Tunes.
Atenció, tothom porta un llum!

Per altra banda, també agraeixen històries i explicacions sobre persones i fets reals i sobretot si exposen situacions diferents al seu món quotidià. En aquest cas, un eremitari en un penya-segat de difícil accés els mostra una antiga manera de viure, gairebé inverosímil per a ells.

Contraposar la fantasia amb la realitat a partir d’aquests dos exemples és el motiu d’aquesta proposta.

Les Estunes

Itinerari: Un cop a Banyoles cal adreçar-se a l’estany i agafar la carretera que va a Olot per Mieres. Després del trencant de la carretera a Pujarnol, cap seguir uns 250 metres (en direcció a Olot) i es troba un petit aparcament a la nostra esquerra on hi ha una retolació que indica el nom del paratge. Es deixa el vehicle prop del plafó que explica l’origen geològic d’aquest indret.


En primer lloc ens passejarem pel bosc on hi ha aquest pontet.
Primer passarem pel damunt.

Ja som dins de la clivella, si ens fixem amunt hi veurem el pont per on havíem passat

A la sortida del passadís hi ha uns esglaons a la roca, un dipòsit de travertí

Segons indica David Brusi et al., es tracta d’un dipòsit de travertins, amb fractures. Aquesta roca és conseqüència de la precipitació de la sals carbonatades que porta dissolta l’aigua, formada això sí, en ambients continentals.

En altres èpoques geològiques, el nivell de l’estany arribava a aquesta zona la qual cosa va permetre la formació del travertí. Un cop dipositats, aquests materials s'obriren fractures a causa, segons alguns autors, de moviments sísmics o a processos propis del cicle kàrstic d’aquesta zona lacustre.

NOTA: Recórrer l’interior de les Tunes no suposa cap perill, però cal anar amb compte ja que la roca pot estar humida i hi ha perill de relliscades. Als nens més petits els pot agradar transitar per dins les esquerdes de la roca amb una lot o llanterna frontal. Tot i que no és imprescindible la il·luminació artificial, els pot fer més lúdic el recorregut.

Al damunt hi ha un bosquet d’alzines i roures amb alguns arbres de mides notables. Hi destaca, prop del mas Corralot, el roure Gros, un exemplar remarcable de roure martinenc (Quercus humilis). El conjunt –tot i que té unes dimensions relativament reduïdes- és pintoresc i singular, de visita ben recomanable.


Hi ha un roure molt gros en aquest indret, al davant d’on estem asseguts. Si passegem per l’entorn veurem altres roures i alzines monumentals

Les Tunes han estat lloc d’inspiració literària i origen de llegendes. La mateixa senyalització de la zona s’ha fet a partir d’un simpàtic dibuix d’una fada. Costa, Pontacq i Porxas, en el seu llibre sobre arbres monumentals de la comarca, recullen que “Aquestes grans clivelles ens permeten accedir a l’interior dels bancs de roca i anar a l’encalç del palau on viuen les fades (...) uns éssers bellíssims que durant el dia es fan invisibles (...) És clar, però, que sempre podem veure-les mentre canten i ballen a les ribes de l’estany. Això si, caldrà ser prudents i esperar que la claror de la lluna i els estels inundin la superfície de l’aigua”.


A Banyoles, es poden veure ànecs, fotges, polles d’aigua i gavines ben aprop durant els mesos d’hivern

Generalment l’estany té les aigües calmades, però en dies de fort vent s’hi poden veure onades

Sant Miquel de la Roca

Itinerari:Al poble de Crespià, al Pla de l’Estany, s’hi accedeix des de la carretera que va de Banyoles a Figueres. Un cop som dins aquesta petita població, ens adrecem a la plaça del poble. La nostra destinació es troba a 1,6 quilòmetres i l’itinerari és una pista, durant bona part del trajecte i finalment esdevé un corriol ben estret que baixa cap a l’esglesiola. En aquest darrer tram, el sender està flanquejat per una barana metàl·lica ja que resseguim el daltabaix.

NOTA: Potser cal esmentar que aquest darrer tram és molt aeri i pot impressionar a les persones que pateixen vertigen.

Sortim de la plaça, passem per les antigues escoles fins trobar una pista de terra que s’endinsa cap al bosc. Seguim fins trobar la primera bifurcació on escollirem el camí de l’esquerra. Ben aviat veurem l’edifici de les aigües amb una senyalització que ens indica que hem d’anar cap a l’esquerra.

La pista baixa i permet contemplar ja el riu Fluvià. Tirem cap a la nostra dreta –és a dir aigües amunt- i el vial està envoltat de pins i altres arbres. El proper encreuament és proper a un pi gros que té una fletxa blanca que assenyala cap a la dreta. Caldrà pujar un suau pendent fins a un camp després del qual el corriol esdevé planer.


Dins Sant Miquel de la Roca
 

Des de Sant Miquel de la Roca es veu
una central elèctrica al riu Fluvià

A l’extrem del conreu una rètol ens orienta cap a l’esquerra on ens ficarem en un corriol envoltat de bosc. A la clariana apareixen les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu.

Calen uns 200 metres més per poder entrar a Sant Miquel de la Roca. El corriol fa ziga-zagues entre les alzines que creien al damunt dels replans del talús del riu. Entre les alzines, s’albira una barana metàl·lica que ens dóna seguretat quan avancem.

A la nostra esquerra ens adonarem de la magnífica panoràmica que es gaudeix des d’aquest punt: la vall fluvial que s’esmunyeix cap a a l'horitzó de la Mare de Déu del Mont i altres cims de l’Alta Garrotxa. Finalment, a través d’una escala metàl·lica de gat, s’accedeix a Sant Miquel de la Roca.

Descripció: Seguint el llibre de Jaume Busquets, “com a molt tard en el segle XII ja existia el monestir o, almenys, el temple com a lloc de culte; a final del segle XIV és esmentat Sant Miquel com una capella dependent de la parroquial de Crespià i en la qual hi havia un sacerdot encarregat.”

Aquest temple semitroglodític té dues façanes que tanquen la cavitat natural de la roca. Té un interior dividit en dues naus separades per un arc former gòtic. Es considera que hi havia hagut dos pisos pels forats que hi ha al damunt de l’arc, on es podien encaixar les bigues. Es conserva però la cisterna que recollia l’aigua. Es considera que havia estat en els seus orígens un eremitari.


El nostre grup dins Sant Miquel de la Roca

Bibliografia

  • Brusi, David,; Maroto, Julià; Vila, Xavier “Itinerari 3 L’estany de Banyoles” dins de El medi natural a les terres gironines. 11 itineraris per la Catalunya Nord-Oriental. Edita: Lluís Pallí i David Brusi. Girona. 1992.
  • Busquets i Mensa, Jaume. Crespià Quaderns de la revista de Girona. Edita Diputació de Girona. Girona, 1992
  • Costa, E., Pontacq, J. Porxa, J. Arbres Monumentals. 161 plantes d’anomenada del Pla de l’Estany. Edicions El Brau. Figueres. 1995
  • Gratacós, J. Et al. Itineraris pel Pla de l’Estany. 11 rutes i 106 llocs d’interès. Edita Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles, 1992

bandamed.gif (223 bytes)

© Text: Josep Mª Dacosta 2003
© Fotos:  Jaume Pagès i Josep Mª Dacosta

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2024  Todos los derechos reservados


Última modificación: 01 enero 2024 10:18


Hemos recibido visitas