L'angula al delta de l'Ebre
per J. Víctor Fernández i Agustí
Pech
Publicat a Catalunya Rural i Agrària
Març 2000 (Nº65) pp.22-23
 l
delta del riu Ebre presenta un important entramat de punts de descàrrega d'aigües dolces
a la mar, a conseqüència del seu propi sistema fluvial natural i de la important xarxa
de rec agrícola. Els més significatius són les dues bocanes del riu: la permanent
"gola de Sorrapa" i la "gola de Migjorn", bocana que tant sols aporta
aigua a la mar en moments puntuals d'avingudes. Els canals proveïdors de les llacunes de
l'Encanyissada, la Tancada, la Platjola, l'Aufacada, els Calaixos de Buda, el Canal Vell i
la Goleta, poden, indistintament i segons els nivells del mar i de les aigües de les
llacunes, funcionar en doble sentit: vessant aigua dolça o salabrosa a la mar o,
contràriament, introduir aigua marina o estuàrica a les llacunes.
Repoblació d'angules riu Montsan (Margalef)
9/03/1999
Tot un sistema de sèquies recull les aigües sobrants
dels canals d'abastament del sistema de rec o dels arrossars i les vessa al mar, a les
badies o al mateix riu; aquestes sèquies poden vessar l'aigua exclusivament per gravetat
o mitjançant estacions de bombeig.
Les angules (fase juvenil de l'anguila) aprofiten tots
aquests punts esmentats per iniciar la seva migració a aigües continentals o
estuàriques, on efectuaran tot els seu desenvolupament. Els pescadors d'angules aprofiten
molts d'aquests indrets per fer les seves captures.
Biologia de l'angula europea
L'angula és la segona fase metamòrfica de l'anguila.
L'anguila europea (Anguilla anguilla) és una de les 16 espècies d'anguiles que
poblen el món. Es reprodueix una sola vegada a la seva vida a la mar dels Sargassos i
prop de les illes Bermudes.
La fresa es realitza al febrer; hom creu que a una
fondària d'uns 400 m, entre dues aigües. Després de la fresa, els adults moren. Els ous
fecundats pugen cap a aigües mes superficials, es desclouen passades 24 hores i originen
unes larves petites d'uns 5 mm de llargada que es transformen gradualment en leptocèfals,
transparents i amb una forma de fulla allargada.
Després de ser arrossegades fora de la mar dels
Sargassos pel corrent del Golf en direcció NW, i després de quasi bé 2 anys de viatge,
arriben a la plataforma continental d'Europa i del nord d’Àfrica, per transformar-se
en petites angules que remunten les aigües dels rius.
La seva arribada a les diferents zones de les costes
europees depèn de la temperatura i del flux de la corrent del Golf. Als rius del nord
d’Irlanda, del sud i oest d'Anglaterra, Escòcia, Bèlgica, Dinamarca i Holanda
l'arribada principal d'angules esdevé durant els mesos d'abril i maig. A les costes de la
península Ibérica, l'entrada principal d'angules és de novembre a febrer. La migració
a les aigües dolces es desenvolupa de nit.
Situació de l’anguila europea a nivell
mundial
Segons l'informe elaborat per l'ICES (International
Council for the Exploration of the Sea) el maig de 1998, es considera en les dues últimes
dècades s'ha observat un aparent declivi en els estocs de reproductors, i es creu que
aquests poden trobar-se al límit de la seguretat biològica, per a la supervivència de
l’espècie.
La declinació dels estocs es deu possiblement a un
sumatori de factors:
- pesca excessiva.
- mortalitat larval (leptocèfals) per manca d'aliments en
la migració oceànica.
- disminució dels estocs d'angules prereproductores a
conseqüència de la mortalitat causada pel nematode paràsit Anguillicolla crassus.
- contaminació: s'ha observat un descens en el reclutament
d'angula a Europa (Anguilla anguilla) i a Amèrica del Nord (Anguilla rostrata),
clarament correlacionat amb el període de màxima contaminació de compostos
organoclorats.
- barreres físiques: la construcció de preses o
embassaments fan inaccessible l'accés de les angules a zones òptimes per al seu
desenvolupament posterior.
- esdeveniments oceànics: pot ser que l'anguila europea
estigui patint en la seva migració per l'àrea Atlàntica canvis en la dinàmica
oceànica (corrent del Golf) que n'afectin el creixement, la supervivència i el
transport. S'ha estimat la possibilitat que s'estigui produint un desplaçament del
transport de larves pels corrents cap a les àrees del nord.
Punt de pesca d'angula amb bussó
La pesca de l'angula i el seu aprofitament
La pesca de l'angula s'efectua des de fa dècades al
delta del riu Ebre. El sistema de pesca ha variat en el temps. Antigament, es pescava
mitjançant una mena de salabres de malla molt fina, ja sigui des de la Vora o des de
petites embarcacions (aquest sistema encara s'utilitza a les costes atlàntiques).
Actualment, al delta de l'Ebre s'utilitza un ormeig constituït per un receptacle
polièdric, fet de fusta o ferro i malla de fibra de ferro plastificada, la base del qual
té un embut dirigit cap endins, que és per on entra el peix. Aquest ormeig s'anomena
"bussó" i es cala ajagut, de manera que la base quedi de cara a la corrent.
La pesca de l'angula resta permesa del 20 d'octubre fins
al 10 de març de l'any següent, i es desenvolupa de nit, moment migracional actiu de les
angules (es poden calar els bussons de 8 a 17 hores els mesos d'octubre, novembre i
desembre; i de 9 a 18 hores els mesos de gener, febrer i març).
Bussons destinats a la pesca de l'angula
L'aprofitament de l'angula també ha sofert importants
variacions. Fa unes dècades, les angules es capturaven en grans quantitats, a causa de la
seva abundositat i baix cost, i era un aliment molt assequible per les classes socials amb
pocs recursos econòmics. També s'utilitzava com a aliment suplementari de gallines i
porcs. Assecades al sol, es conservaven durant mesos per al seu posterior aprofitament.
En l'actualitat, es considera un plat gastronòmic de
cost elevat, encara que cal indicar que en aquests últims anys el seu preu s'ha
incrementat de forma considerable a conseqüència de l'elevada demanda en països
cultivadors d'aquesta espècie, com és el cas de la Xina. Una gran part de les captures
del delta de l'Ebre s'exporten per al seu engreix en aqüicultura.
|
