M@re Nostrum

De Llafranc a Aiguablava
per Oriol Gich

iumenge, dia 21 de juny a les 9 h. del matí, bufa ventolina del sud o migjorn. A les 10, mar plana que s'encalma del tot. Més tard girà a Garbí. Sortim a les 11 del port de Llafranc, amb el "Bailarín", el meu llagut de fusta de 24 pams.

La Montserrat, la Dolors, l'Emili i jo mateix, n'Oriol de patró. Naveguem amb molta parsimònia, a favor de vent, en direcció Nord Nord-est.

Sota el Far de Sant Sebastià la calma es absoluta, poques vegades es pot navegar així, tant a tocar de les roques, en aquest indret.

La marea és baixa.

Arribem al Cau o Cala Gens, continuem fins el cap de Frares i cala Pedrosa, enfilem la proa al furió d'Aigua Gelida, entrem a cala Marquesa, travessem el Rec dels Arbres i entrem dins la mal anomenada Cove d'en Gispert (La meva avià en deia La Cova d'en Bisbe).


El cap de Frares

Naveguem quasi en solitari fins Platja Fonda i tornem enrera cap Aigua Blava, on després de deixar els companys de travessa, fondejo fora de les boies de protecció dels banyistes, amb una ancora de 4.5 quilos i amb poca corda, a uns 150 metres de la sorra.

A terra, després d'una dutxa, seiem a taula i distrets i refrescats amb unes gerres de cervesa i una amanida esperem l'arròs. Quan arriba la paella a taula me n'adono, el vent a pujat a força 2/3, mar arrisada i direcció clara del Sud-oest.


cala Pedrosa

La barca es mou, perquè en aquesta cala el Garbí regolfa i l'ancleta no ha llaurat prou.

Decideixo menjar tranquil·lament, però el moviment de la barca cap en fora de puntes continua i jo, començo a entreveure un cert perill per a la barca. A les hores menjo més ràpidament.

Tot això va augmentant, la barca mes lluny, jo engolint musclos i gambes. Amb el pap ple m'aixeco de la taula per anar a nedar 400 metres fins el "Bailarín".

En aquell moment una "Sunseeker" de bona fe, arria la barqueta auxiliar i remolca la meva barca fins el lloc original on era encorada.


el Rec dels Arbres

Jo ja soc a l'aigua nedant, quan hi arribo, comentem l'aventura, amb els dos joves que s'han preocupat del llagut i després de donar-los les gràcies, porto el "Bailarín" fins a 10 metres de la sorra. Torno amb els meus companys de taula i acabem l'àpat amb uns cafès i una bona copa.

A quarts de cinc de la tarda, sortim en direcció a Llafranc, al tombar la punta d'Aigua blava, el vent es de garbí fort ( grau 6/7) i la mar de maror a forta maror.

Naveguem aterrats, per estar més protegits i, sense més incidents, a quarts de set de la tarda, tombem la punta del Pinell de Llafranc després d'aquesta agradable excursió que inaugura per a nosaltres la navegació d'estiu.

 

 

Llafranc, 21 de juny de 1998,

 

El Patró.

© Text: Oriol Gich 1998

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2017  Todos los derechos reservados


Última modificación: 07 d’agost 2017 06:37


Hemos recibido visitas