De
Llafranc a Aiguablava
per Oriol Gich
 iumenge, dia 21 de juny a les 9 h. del matí, bufa
ventolina del sud o migjorn. A les 10, mar plana que s'encalma del tot. Més tard girà a
Garbí. Sortim a les 11 del port de Llafranc, amb el "Bailarín", el meu llagut
de fusta de 24 pams.
La Montserrat, la Dolors, l'Emili i jo mateix,
n'Oriol de patró. Naveguem amb molta parsimònia, a favor de vent, en direcció Nord
Nord-est.
 Sota el
Far de Sant Sebastià la calma es absoluta, poques vegades es pot navegar així, tant a
tocar de les roques, en aquest indret.
La marea és baixa.
Arribem al Cau o Cala Gens, continuem fins el cap
de Frares i cala Pedrosa, enfilem la proa al furió d'Aigua Gelida, entrem a cala
Marquesa, travessem el Rec dels Arbres i entrem dins la mal anomenada Cove d'en Gispert
(La meva avià en deia La Cova d'en Bisbe).
El cap de Frares
Naveguem quasi en solitari fins
Platja Fonda i tornem enrera cap Aigua Blava, on després de deixar els companys de
travessa, fondejo fora de les boies de protecció dels banyistes, amb una ancora de 4.5
quilos i amb poca corda, a uns 150 metres de la sorra.
A terra, després d'una dutxa, seiem a taula i
distrets i refrescats amb unes gerres de cervesa i una amanida esperem l'arròs. Quan
arriba la paella a taula me n'adono, el vent a pujat a força 2/3, mar arrisada i
direcció clara del Sud-oest.
cala Pedrosa |
La barca es mou, perquè en aquesta cala el Garbí
regolfa i l'ancleta no ha llaurat prou.
Decideixo menjar tranquil·lament, però el
moviment de la barca cap en fora de puntes continua i jo, començo a entreveure un cert
perill per a la barca. A les hores menjo més ràpidament.
Tot això va augmentant, la barca mes lluny, jo
engolint musclos i gambes. Amb el pap ple m'aixeco de la taula per anar a nedar 400 metres
fins el "Bailarín".
En aquell moment una "Sunseeker" de bona
fe, arria la barqueta auxiliar i remolca la meva barca fins el lloc original on era
encorada.
el Rec dels Arbres |
Jo ja soc a l'aigua nedant, quan hi arribo,
comentem l'aventura, amb els dos joves que s'han preocupat del llagut i després de
donar-los les gràcies, porto el "Bailarín" fins a 10 metres de la sorra. Torno
amb els meus companys de taula i acabem l'àpat amb uns cafès i una bona copa.
A quarts de cinc de la tarda, sortim en direcció
a Llafranc, al tombar la punta d'Aigua blava, el vent es de garbí fort ( grau 6/7) i la
mar de maror a forta maror.
Naveguem aterrats, per estar més protegits i,
sense més incidents, a quarts de set de la tarda, tombem la punta del Pinell de Llafranc
després d'aquesta agradable excursió que inaugura per a nosaltres la navegació d'estiu.
Llafranc, 21 de juny de 1998,
El Patró.
© Text:
Oriol Gich 1998
|
