M@re Nostrum

PER LA COSTA BRAVA
Per Ferran Agulló


Publicat inicialment a la Veu de Catalunya el 12 de Setembre de 1908,
sembla ser l'origen oficial de la denominació de "Costa Brava" per tota la
costa nord de Catalunya. Aquest article va ser publicat de nou el
12 de Setembre de 1998 al diari el Punt (Girona) com a commemoració
del 90 aniversari d'aquest fet.

bandamed.gif (223 bytes)

Amic Duran: he llegit dues vegades el teu hermós article. La primera, al matí, a l’hora de la impaciència pels diaris que ens pren i nervioseja als que tenim aficions de polític i periodista, esdevingudes obligació per les circumstàncies; en aquella hora del xocolata flairós i de les figues ensucrades que em tempten encastellades entre pàmpols, com als oriols xerraires que les picaven, molles de rosada, a l'eixir del sol.

jugadora.jpg (27183 bytes)
Cala Jugadora és un tranquil·la rada del cap de Creus on antigament es sortejaven les cales on pescar entre els patrons de les companyies. El paisatge està envoltat de càdecs, alguns d'aquests arbrissons estan doblegats tràgicament per la tramuntana. Les roques d'aquest entorn han fascinat i inspirat a diversos genis: Salvador Dalí, Josep Pla, Josep Mª de Sagarra....

La segona a l’hora de la posta, com un homenatge a la teva oda a la costa brava, de finalitat pràctica, com totes les teves pensades. Era dalt d’un espadat feréstec, que baixa al mar, en terratrèmol de roques, per atzavares verdes i fonolls d'or. En son cim unes ruïnes d’un antic convent li donen to llegendari; a llevant, una esplèndida decoració de caps i roques, puntes i freus, penyalars i cales, fins a les fantàstiques muntanyes de Tossa, esborrallades de boscúries, corprenen l'entusiasta admirador de la nostra Costa; a garbí la plàcida corba de les platges de Blanes i Sabanell, fins a la punta de la Tordera, separades per un illot rocés que un istme ha ajuntat a la terra, reposa la mirada i l'enteniment, eixelebrats per l'espectacle de la costa brava; per la banda de terra, en grandiós amfiteatre, les serres de Pineda, Orsavinyà, Palafolls, el Montnegre, i més enllà el Montseny, prenen tots els colors de l’arc de Sant Martí: són verdes, violades, blaves, grogues, i després van esvaint-se; esvaint-se, en l'ombra de la nit, com si es fonguessin...

La vila encén sos llumets elèctrics; calen xarxes, mar endins els sardinalers, renegant dels dofins i les roasses, que boten, mofant-se'n entre les calades; i les ones, batent espumoses als peus del penyalar gegantí, canten l'eterna balda de la mar, sempre vella i sempre nova...

La teva oració mereixia aquesta trona superba.

alguer.jpg (32063 bytes)
S'Alguer amb les seves barraques de pescadors esdevé un encisador amagatall en el litoral de Palamós. Ja l'any 1972 havia estat declarat "Paraje pintoresco" i al 1996 es qualificà com a "Bé cultural d'interès nacional".

Oh, la nostra costa brava, sense parella al món! La de Mallorca és més dura, més fantàstica, més grandiosa: és feta pels temporals que el golf atia contra l’illa fa milenars d'anys; la Costa d'Or que es parteixen Itàlia i França és més dolça, més somniosa; una faldada de flors; però la nostra, des de la Tordera al Cap de Creus, i seguint el Port de la Selva fins a Banyuls ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça treballada pels temporals a cops d’onades com un alt relleu, i brodada pels besos de la bonança com una esquisidesa de monja pacient per qui les hores, els dies i els anys no tenen valor de temps. Enlloc com aquí amic Duran, tu que amb mi les has vistes totes aquestes costes, el maridatge del mar i la terra, els caps i les badies, les cales i els penyalars, els esbojarraments de penyes de tots colors i formes, els tons, la transparència de les aigües i, sobretot, la llum, aquesta llum clara, més viva, més. bella que enlloc del món...

scristina.jpg (26131 bytes)
Santa Cristina a Lloret de Mar és una ermita que es troba en un indret excepcionalment ben conservat. Esdevé el punt d'atracció per als romeus que venen en processó marítima cada 24 de juliol i un lloc ideal per a passavolants que venen a contemplar l'essència que aquí va inspirar a Joaquín Sorolla per pintar un quadre sobre Catalunya destinat a
Nova York.

Priveu-me de mentir, vosaltres, entre els vius poetes amants de la nostra costa. Tu Ruyra, el cisellador de marines, tu, Rahola, el cantor del Golf de Roses; tu, Marquina, el que has entès la veu de les ondades; tu, Masifern, que hi has trobat inspiració i salut; tu... tots els que l’heu vista i sentida i cantada, la nostra Costa; i tu, Llaveries, que l’has sorpresa en tots els racons amagats, en totes los hores d’esplai amorós i de fúria apocalíptica: hi ha res com la nostra Costa?

N’hem de parlar més, amic Lluís, de la nostra costa: demà seguirem: permet-me completar la teva patriòtica excitació. Després, en agraïment, et portaré unes embostes de corals i mareperles, de curculles rissades, de caragols i nacres, que, com tothom qui l'estima, guarden per sempre el ressó de la mar...

 

bandamed.gif (223 bytes)

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2024  Todos los derechos reservados


Última modificación: 01 enero 2024 10:18


Hemos recibido visitas