M@re Nostrum

Una de pirates
Excursió al far de cala Nans (Cadaqués)

Per Josep Mª Dacosta
bandamed.gif (223 bytes)

l recorregut que uneix la cala sa Conca fins al far de cala Nans és un agradable passeig, relativament curt, que permet descobrir unes interessants perspectives de la badia de Cadaqués. A la vegada esdevé un bon mostrari dels diversos valors naturals i culturals del cap de Creus.

D’aquesta manera, els visitants poden gaudir d’un paisatge que inclou feixes de vinya, ponts de pedra seca, un forn de calç, una trinxera i també un far. Però al seu torn, aquest territori és curull d’històries i llegendes i, entre d’altres, conserva la petja dels pirates turcs.

Els excursionistes que vulguin conèixer aquest tram de la Costa Brava podran tenir qualsevol edat ja que és apte per a tothom, malgrat que el sector final és impracticable per als cotxets de nens petits.

Aquesta ruta va ser escollida per a realitzar una sortida d’un grup de nens i nenes de sis anys amb els seus pares. Ens interessava mostrar-los un bocí de país que havia estat escenari dels atacs pirates –els que ara surten a les pel·lícules que ells veuen- i a més, comentar-los que el litoral que coneixen ara, amb pescadors i turistes, no sempre ha estat així, sinó que en èpoques més reculades, aquí mateix, hi havia l’esglai provocat per aquests bandits del mar. D’aquesta manera, parlàvem d’altres temps i de espais diversos. I ho fèiem jugant i caminant.

Elements a visitar

  • L’oratori de Pius V. Seguint l’escriptor Firmo Ferrer, “El Papa Pius V aconseguí unir les esquadres cristianes per atacar els turcs, que culminà amb la batalla de Lepant el 1571, i fou canonitzat el 1712. Els cadaquesencs volgueren honorar la memòria del Sant Pare i construïren una capella (un oratori) que li varen dedicar.”
  • La trinxera o les bateries. En un estrep de la muntanya hi ha aquest magnífic mirador sobre la badia de Cadaqués. Pel seu nom i per la tipologia fa pensar en un punt de guaita de funció defensiva.
  • Les feixes. Al cap de Creus i a la costa de la Marenda al Rosselló és característic l’aterrassament de les vessants de les muntanyes per plantar-hi vinya. És sabut que la plaga de la fil·loxera va matar els ceps al segle XIX i va comportar l’abandó de moltes feixes. Tot i que en algunes s’hi conreà després l’olivera, el fred del 1956 i el posterior desenvolupament turístic també va contribuir a la regressió de l’agricultura en aquests pendents esglaonats. Firmo Ferrer en Cadaqués des de l’arxiu fa un càlcul sobre les parets seques del municipi i afirma que “Hi podria haver mil vuit-cents quilòmetres de parets seques.”
  • Cala Sa Sebolla i el forn de calç. Per arribar a aquesta cala cal baixar per un camí amb ponts de pedra seca. Van ser bastits per salvar les rieres que desguassen en aquest costaner, tenen l’ull ogival i són un extraordinari exponent de l’arquitectura rural.
    Prop de la cala hi ha les restes d’una estructura cilíndrica que es considera que havia estat un forn de calç. Firmo Ferrer en el seu llibre Topònims de Cadaqués esmenta que “El mot sebollir vol dir enterrar, endreçar, tancar els morts (...) Aleshores seria possible que aquella cala, allunyada de la població però prou assequible per aquest fi, fos la cala on se sebollen els morts. La cala on es feia la sebolla en temps de pesta.”
  • Far de cala Nans. Arnald Plujà en la seva obra El cap de Creus, 60 itineraris de Portbou a Roses informa que aquest senyal, construït al 1856 i salvat de l’enderroc pels cadaquesencs “diposava de menjador, cuina, tres habitacions, cambra de bany, despatx magatzem, cisterna i hort”. El mateix autor explica que Cala Nans indica un lloc on "calaven nanses”

Itinerari

De la cala Sa Conca fins al far de cala Nans hi ha uns 30 minuts a bon pas. Si es va amb nens es pot trigar força més ja que hi ha alguns desnivells. Cal comptar amb la tornada, que es fa pel mateix lloc. En línia recta la distància no arriba als dos quilòmetres.

Recomanacions

Aquesta ruta es pot fer al llarg de tot l’any però s’ha de tenir present que el fort vent de tramuntana ens pot acompanyar molts dies a l’any. L’estiu és molt sec i s’agrairà portar beguda. Anar ben calçat mai està de més i les ganes de banyar-se vindran soles a l’estiu.

Cal sortir de la platja gran de Cadaqués. Hi podem arribar per l’autopista, a la sortida Figueres/Roses i seguir cap a aquesta segona població on trobarem la cruïlla per anar a Cadaqués.

Des de la platja Gran i mirant el mar, ens desplaçarem cap a la nostra dreta, és a dir en direcció sud, fins a Port Doguer, la celebèrrima cala que surt en un quadre de Salvador Dalí i que a la seva banda de garbí la carretera passa per sota, dins d’uns porxos. Continuem i veiem la platja Es Llané i un xic més enllà la carretera que s’allunya de la línia de costa. Comença una pujada i cal anar cap el trencant de l’esquerra que mena a cala Sa Conca. Hi ha rètols indicatius i un aparcament municipal.

Un cop a Sa Conca el vial, que ja no és asfaltat i és preferible recórrer a peu, segueix per la nostra dreta cap a una caleta molt petita sobre la que hi ha un pont. Un petit corriol surt des de la barana dreta i porta cap a l’oratori de Pius V; no ens perdrem ja que està correctament senyalitzat. Des del pont a l’oratori necessitem 5 minuts.

Tornem al pont des d’on tirarem per la pista vers un grup de cases. Als carrers hi ha indicacions per anar al far de Cala Nans. Deixem enrera els edificis i una forta pujada. El camí ja no està pavimentat i caldrà que ens fixem en aquest planell des d’on s’entreveu cap a la esquerra i en direcció al mar la Trinxera. S’ha de parar atenció ja que està molt integrada al paisatge i pot passar desapercebuda. Com a referència podem prendre un rètol gros del Parc natural, clavat prop d’aquestes bateries.

Des de la Trinxera reculem fins a la pista per la que caminarem cap a garbí. Descriurem unes giragonses entre les feixes abandonades i cobertes per una brolla d’estepes i altres plantes pròpies dels ecosistemes mediterranis. A l’entorn de dues fites, el nostre camí comença a baixar cap a cala Sebolla i passarem pel damunt de ponts de pedra seca de bonic arc ogival.

Per anar al far, cal no desviar-se del camí i prendre el corriol fins a la mateixa cala. És preferible continuar pel camí i la resta del trajecte fins al far resulta ben evident. Un cop allà, fins i tot es pot anar a l’embarcador del faroner.

Bibliografia

  • Ferrer, Firmo. Cadaqués des de l’arxiu. Montagud editores. Barcelona. 1991
  • Ferrer, Firmo. Topònims de Cadaqués. Arts Gràfiques Cantalozella, Santa Coloma de Farners. 1999.
  • Miquel , Ll.; Bofill, Ll. Mapa del cap de Creus. Edició pròpia. Cadaqués. 1987
  • Plujà, Arnald. El cap de Creus, 60 itineraris de Portbou a Roses. Gràfiques Alzamora, 2000

Fotos


 Del cofre anaven sortint lloros que es repartiren entre els petits corsaris

Amb un mocador al cap, un garfi, una cicatriu i un lloro de cartolina vàrem disfressar-nos de pirates per fer aquesta excursió.

Hi havia un tresor,
el del Pirata Malapata

Pirates, filibusters i bucaners que no fan por a ningú

El mapa del tresor ens va portar fins al cofre, amagat en un forat dels voltants de l’oratori de Pius Vè.

 L'eremitari de Pius Vè

Ja hem trobat el tresor: les espases de plàstic i les monedes d’or varen satisfer tothom

Des de les bateries vigilarem que no entrés cap vaixell otomà a la badia de Cadaqués

Magnífics ponts de pedra seca trobareu en aquest itinerari

El far de cala Nans com a teló de fons de la badia de Cadaqués

El far va ser l’objectiu del nostre periple

Aquesta excursió permet gaudir de bones perspectives de Cadaqués

Cliqueu sobre les fotos per ampliar-les

bandamed.gif (223 bytes)

© Josep Mª Dacosta  2003
© Fotos de Josep Mª Dacosta i Jaume Pagès

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2016  Todos los derechos reservados


Última modificación: 01 de gener 2016 09:44


Hemos recibido visitas