M@re Nostrum

Geòlegs, pirates, corallers i "indianos" a Begur
Per Josep Mª Dacosta

bandamed.gif (223 bytes)

uan vàrem plantejar-nos anar amb nens a Begur, estàvem segurs que la vila els podia oferir molts al·licients. De fet, una sortida a aquest poble del Baix Empordà es pot enfocar des de diversos punts de vista, com passejar pels seus carrers costeruts i elegants o bé descobrir alguns dels valors naturals i paisatgístics que es troben en el seu retallat litoral.

bandamed.gif (223 bytes)

Itinerari geològic per Begur

Qualsevol època de l’any es bona per recórrer el camí de ronda que uneix la platja de Sa Riera amb la platja de Pals. Aquest corriol és molt panoràmic i suposa un dels punts clàssics per contemplar la petrologia del massís de Begur, on observar amb deteniment roques del primari i del terciari.

Tanmateix esdevé un bon pretext per descobrir l’extrem septentrional de la Serralada Litoral o Costanera Catalana, amb afloraments de sediments paleozoics afectats per l’orogènia herciana, metamorfitzats més o menys per la intrusió de granitoides post-tectònics. Es pot dir que consisteix en una excepcional ruta geològica recomanable per als no geòlegs (i per descomptat, per als entesos!).


Rètol arribada a Sa Riera

El passeig comença a la platja de Sa Riera, de gran bellesa, tot un mirador privilegiat de les illes Medes. Després d’un període de pluges, a la cala hi desguassa una riera que fa honor a la denominació d’aquesta platja.

Continuem cap a l’esquerra, és a dir cap al nord-est, i ens cridaran l’atenció unes roques verdoses, esquistoses, d’esclat sedós, que corresponen a fil·lites verdes del càmbric - ordovícic. Més enllà, a la fi del sorral i tancant el rabeig , es pot albirar el contacte entre els micrograníts vermells i els esquists negres cornubianítics.

Deixem l’arenal i comencen a enfilar-nos pel sender que portarà amb menys de 20 minuts fins a la platja de Pals. Aquest vial té algunes escales amb graons però no presenta cap dificultat si es va ben calçat i a l’estiu es porta beguda i protecció solar.


Illa Roja

A la part més alta d’aquest trajecte podrem admirar l’illa Roja –en realitat és un illot unit a la platja per una llengua arenosa- però per la seva forma escarpada resulta única a la Costa Brava. La seva coloració rogenca és fruit de la seva composició microgranítica. Als seus peus, s’admet el nudisme.

El nostre viarany comença a davallar i ressegueix un talús vermellós compost per conglomerats terciaris del paleògen. Finalment trobarem el pla inclinat de la punta Espinuda, bastida per calcàries grises terciàries amb nummulits, on l’erosió dels agents meteorològics es fa ben palesa. A partir d’aquí comença l’arc de badia que forma la platja de Pals.

Bibliografia

Com a referències bibliogràfiques bàsiques de la geologia d’aquest punt tenim

  • Carles Roqué i Lluís PallíEl paleozoic del massís de Begur (Girona)” SCIENTIA gerundensis, 17:91-100 (1991). Universitat de Girona.
  • Lluís PallíEstratigrafia del Paleógeno del Empordà y zonas limítrofes” Publicaciones de geologia, nº 1. Universidad Autónoma de Barcelona. 1972
  • Josep Duran Itineraris geològics per la Costa Brava. Consorci de Costa Brava, Girona, 1989

Passeig històric per la vila de Begur

Després de visitar l’itinerari anterior i, si és temporada, d’un bon bany hem de tenir present que a Begur hi ha un excel·lent parc per a quitxalla. Bona ombra, taules amb bancs i els gronxadors no xerriquen. Està situat en un revolt de la carretera que circumval·la el poble venint de Regencós i va cap a l’encreuament de Sa Riera. Es deixa la rotonda i arribarem a un pas zebra que hi porta. Al davant, trobarem aparcament.

Begur és un nucli històric que evoca històries de pirates, gestes de corallers i èxits dels indianos, els emigrants que anaren a fer fortuna al continent americà.


La verge del corall

Partirem de la plaça on hi ha el banc es pedrís llarg que envolta la paret de tramuntana de l’església. A l’interior del temple, hi tenim la imatge de la Verge del Corall que ens fa pensar que aquesta vila tingué una indústria corallera important, essent els segles XVIII i XIX l’època daurada segons el llibre "El corall a la costa de l’Empordà".

A la plaça, un rètol indica la direcció per anar al castell. Abans però passarem per davant de la torre de Sant Ramon –segle XVI- i per l’ermita del mateix nom, amb el seu mirador. Aquesta vila compta amb vàries torres per a la defensa dels atacs de la pirateria.

Un cop hem passat per l’ermita cal continuar pujant i ens encimbellarem al castell de Begur, una notable talaia de grans perspectives. Aquesta fortalesa i els seus merlets - construïts el 1956- presideixen la població.


Un carrer de Begur i el
castell al fons

De tornada, poden baixar fins el carrer del casino i encaminar-nos novament fins a l’església. En aquest tram trobarem properes a l’immoble del casino, algunes cases nobles construïdes pels indianos. Entre les residències més notables d’aquests americanos que feren fortuna al nou continent tenim la casa Pere Roger del carrer Bonaventura Carreras, 19 i la Casa Josep Pi, al número 20. Es pot admirar la seva part posterior, si donem la volta a l’illa de cases, emblemàtica per les galeries amb arcs i pintures murals.

En aquest darrer indret hi ha el caminal per anar al cap de Begur. Caldrà seguir la retolació que indica “Urbanització cap de Begur”. Un cop estem en aquest conjunt residencial cal continuar per on l’asfalt deixa de tenir qualitat i s’endinsa al bosc.

El promontori del cap de Begur recorda un cap de porc –segons Josep Pla- i té unes instal·lacions que havien funcionat com a observatori meteorològic i d’orientació de vaixells. Els edificis avui en dia estan en un estat deplorable tot i que l’entitat conservacionista local, Nereo, ha reclamat la seva reconversió en observatori d’aus marines i cetacis.

Aquest indret mereix una visita, tant a primera hora del matí –és el segon punt més oriental de l’Estat, després del cap de Creus- o bé a la tarda, quan el vent de garbí –deliciosa brisa refrescant- sembla portar el acords de la cançó dels Manolos: “Hace tanta calor que no me puedo mover (…). Tendré que ir a Bagur que tiene bandera azul”.

Més fotos


Punta Espinuda amb les torres de
ràdio Liberty a la platja de Pals

Balma
 


Ermita de sant Ramon
 


Mas Pinc i al fons cap Sa Sal
 

Placa del monument del castell de Begur
 

Monument tipus "Penell" al castell
 

Casa fortificada amb la torre Pella i Forgas
 

Sa Riera vista general
 

Bibliografia

  • Susanna Cobos Guia de Begur. Edita Ajuntament de Begur 1999.
  • Josep M. T. Grau i Roser Puig El corall a la costa de l’Empordà (Begur, ss. XVIII-XIX) Episodis de la història núm. 298. Editorial Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 1993
  • Javier Martín Ni Barbarroja pudo saquear Begur” en El País. 27 d’agost de 1989
  • Nereo vol l’estació d’orientació de vaixells de Begur per observar les aus marines i els cetacis. El Punt, 2 de febrer de 2003
  • Los Manolos Hace tanta calor (Xavi Calero) a Pasión Condal BMG Ariola RCA. 1991
  • Costa i Fernández L. Begur. Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona.1993.

bandamed.gif (223 bytes)

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2016  Todos los derechos reservados


Última modificación: 01 de gener 2016 09:44


Hemos recibido visitas