M@re Nostrum

Illa Mateua,
comença la primavera
Diumenge 19 d'abril 1998
per Eulàlia Rodés

inc la impressió que el bon temps arriba i això facilita moltíssim la immersió. Ja no s'hi val a tenir el propòsit de fer immersió però desplaçar-se amb l'interrogant de vés a saber com estarà el mar. A més, l'escalfor ambiental contribueix a entrar a les encara gèlides aigües amb unes quantes calories de més i, el que és més important, sense pressuposar que aviat es tindrà fred.

Un company ens va mostrar una anèmona Anemonia sulcata entre els braços de la qual hi havia un cranc, Inachus phalangium, que viu sempre en associació amb aquesta anèmona. Havia vist crancs i anèmones junts però no mantenien aquesta relació: havia vist crancs ermitans amb anèmones per barret.

De seguit vam veure una orella de mar Haliotis tuberculata que es movia. Un company, evidentment, havia aixecat la pedra sota la qual s'amagava. De fet, d'orelles de mar n'hem vistes moltes, però vives jo diria que no, i menys en plena activitat. En les fotos que vam fer es veu com es desplaça i uns bracets que treu, potser per menjar.

Trobàrem dues bavoses Parablennius pilicornis encauades, una de molt petita i vermella, molt simpàtica, i una altra igualment petita però més gran i negra. Aquesta segona bavosa (a la fotografia) sembla ben bé treta d'un còmic.

Vam trobar-nos, en arribar a les parets coral·lígenes, amb una vaqueta suïssa Peltodoris atromaculata molt gran, que vivia sobre una esponja Petrosia ficiformis d'una aparença física semblant, entre marró i lila. De fet és sempre al costat d'aquesta esponja que trobem les vaquetes, perquè se n'alimenten gairebé exclusivament.

Vam veure una estrella espinosa Marthasterias glacialis amb una pota en procés de regeneració. Maldava per girar-se perquè algú l'havia posat de cap per avall. Així doncs, allargava al màxim els tentacles que li permetrien fer el moviment. Més endavant també vam veure dues estrelles vermelles Echinaster sepositus.

Just abans d'entrar al túnel profund, l'esplet de vida era magnífic i, entre aquesta magnificència, vaig clissar un nudibranqui Hypselodoris sp. de color blau elèctric, amb línies blau clar i grogues. L'altre que havíem vist d'aquesta espècie, temps enrera, havia estat a la mateixa illa Mateua. Havent travessat la cova, tenint cura de no tocar el sostre amb la botella, ja que el pas és estret, vam veure un tercer nudibranqui, lila, amb moltes ramificacions, un Flabellina affinis.

A més d'anèmones habituals, sobretot aquelles amb les puntes liloses Anemonia sulcata, i alguna de petita, de bracets pràcticament transparents i més molsuts Aiptasia mutabilis, en vam veure dos del tipus Cereus pedunculatus, una amb els tentacles de color vermell i una altra que els tenia grisos, ambdues petites i molt obertes, de manera que se'ls veia perfectament la part central.

Evidentment, tractant-se de l'illa Mateua, vam veure moltes "mans de mort" Alcyonium acaule, una mena d'alcionari o corall tou, potser més que mai. Algunes "mans" semblaven més aviat blanques amb punts granats, és a dir, a l'inrevés del que és més habitual, de color granat amb punts blancs.

Moltíssimes anèmones incrustants grogues Parazoanthus axinellae. Alguna ascidia roja. Al sostre de la cova predominaven les esponges blanques i grogues. Al terra arenós vam trobar uns tunicats Clavellina lepadiformis molt grans, en plena solitud.

D'esponges també en veiérem de blaves (en recordo una penjant per falta d'espai a la roca, i d'altres més petites de color més intens), de vermelles i de taronges.

Vam veure esponges grogues Verongia aerophoba sense els inefables hostes Tylodina perversa, que vam descobrir en una immersió anterior a Aiguafreda. Sempre estem buscant-los perquè eren espectaculars en la seva discreció i senzillesa.

Finalment, de retorn, vam trobar postes de nudibranqui en les praderies de posidònia. La primera posta de nudibranqui era de color taronja intens i estava dipositada en espiral, mentre que la segona era més petita i de color blanc i gairebé no formava una circumferència. Igualment vam veure cargols petits i cònics del gènere Calliostoma.

DADES TÈCNIQUES

Localització: Illa Mateua, L'Escala, Alt Empordà, Girona
Condicions climatològiques: Cel clar. 15ºC
Condicions de la mar: Mar plana. 13ºC
Profunditat aconseguida: 9,3 metres
Visibilitat aprox.: 10 - 15 metres
Duració de la immersió: 77 minuts
Consum d'aire aprox.: 2.000 litres
Participants: Lluís Aguilar, Daco, Miquel, Eulàlia

PERFIL

FOTOS


Un nudibranqui Flabellina affinis


Una orella de mar Haliotis lamellosa


Un nudibranqui Hypselodoris sp.


El pólip Leptopsammia pruvoti


Una bavosa Parablennius pilicornis


Un espirògraf Serpula vermicularis


L'alga calcària Padina pavonica

© Text: Eulàlia Rodés

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2017  Todos los derechos reservados


Última modificación: 07 d’agost 2017 06:37


Hemos recibido visitas