M@re Nostrum

ILLA FARRIOL
IMMERSIÓ D'OBSERVACIÓ DE PEIXOS
Diumenge 15 de juny de 1997
per Josep Mª Dacosta

ferriol.jpg (11352 bytes)
Illa Farriol, a la Costa del Montgrí

a nostra cabussada a l'illa Farriol ens ha permès observar 22 espècies diferents de peixos, xifra que considerem molt bona ja que segons M. Zabala, en el seu llibre "Els peixos de les illes Medes i del litoral català", comenta que: "a la Mediterrània, en fons rocosos (els més poblats), en una àrea d'uns centenars de metres quadrats, el nombre de peixos no ultrapassa les tres desenes".

En caure a l'aigua, ja vam veure les oblades (Oblada melanura) amb la seva inconfusible taca negra envoltada de blanc a la base de la cua. En arribar al fons i just abans d'entrar al tunel, uns sargs (Diplodus sargus) nedaven al nostre voltant. També hi havia algunes variades (Diplodus vulgaris), facils de recordar pel seu nom en francès "Sard a tête noire"

DINS EL TÚNEL

Davant d'un primer forat del túnel ens va passar un mero que ràpidament es va encauar. El nom científic del mero és (Epinephelus guaza), però el nom antic (Serranus gigas) ens recorda que es tracta d'un representant de la família dels serranids.

Altres serranids identificats van ser el tres cues, temporaler o forcadella (Anthias anthias), dels quals algun exemplar nedava paral·lel al sostre, de cap per avall. Dos serrans (Serranus cabrilla) es trobaven en "lluita", possiblement pel territori, i un d'ells va mossegar el musell de l'altre, retenint-lo entre les dents durant alguns moments.

En els forats més profunds, s'hi descobrien alguns molls reials (Apogon imberbis). Al damunt de les roques de la base del tunel, diversos exemplars d'escorpora "captinyós", ullot o rasclot (Scorpaena notata) estaven a l'aguait per empaitar les preses. En un amagatall rocallós es movia una molla , també coneguda com a bròtola o mòllera de roca (Phycis phycis).

Una de les joies contemplades en aquest obscur passadís de la Farriol va ser el gobi lleopard (Thorogobius ephippiatus) de color blanquinós amb topos foscos.

SORTIDA DEL TÚNEL

Entre les burres o castanyoles (Chromis chromis), fosques amb la cua forcada, hi havia un làbrid netejador, un tord cuanegra o llambrega (Symphodus melanocercus).

nudifer.jpg (12884 bytes)
Un nudibranqui Godiva banyulensis

En aquest fons de 27 metres, es combinen les parets de roca amb llits de sorra. Vam retrobar un garota de fons (Echinus acutus) que ja s'havia vist en dues ocasions anteriors. Aquests roquissars tenen forats on no falten els temporalers i també la femella del músic (Labrus bimaculatus), de color salmó amb les tres taques negres envoltades de blanc al llom. Al damunt de l'arenal no són escadussers els rogers o molls (Mullus surmulletus).

A la roca, s'hi acampava el mol·lusc nudibranqui (Flabellina babai), blanquinós-blavós de base amb la punta de les cerates (prolongacions del dors) grogues-taronjades.

PUJADA CAP A LA BARCA

La sort ens va menar fins un petit dèntol (Dentex dentex) prop d'un pop (Octopus vulgaris) de mida considerable. El peix no fugía, a diferencia d'uns altres dos exemplars grossos, que vam albirar més tard.

En una raconada vam adonar-nos d'un mascle de petard o llavio (Symphodus tinca) de coloració nupcial, amb la cua mossegada. Per aquesta zona, una guiula, donzella o juliola mascle (Coris julis), aixecava la part anterior de l'aleta dorsal per marcar territori.

Una mata de bogues (Boops boops) i una altra de llisses (Mugil cephalus) van donar una pinzellada de plata al nostre passeig submarí. Alguns companys van distingir un llobarro (Dicentrarchus labrax) dins aquestes moles.

A POCA AIGUA

En les esquerdes, xafardejava una bavosa (Blennius gattorugine) de la qual són molt aparents els dos tentacles ramificats damunt del cap. Tanmateix, hi havien els següents crustacis: llagostes (Palinurus elephas) i el sastre (Galathea strigosa). I en les parets el nudibranqui rosat (Flabellina affinis).

BONES IMMERSIONS!

© Text: Josep Mª Dacosta

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2024  Todos los derechos reservados


Última modificación: 01 enero 2024 10:18


Hemos recibido visitas