ENDINSAR-SE AL CAP DE CREUS
AMB
CAIAC
per Lluís Aguilar
 a imatge que tenim del
Cap de Creus pot variar de manera extraordinària en funció de quin sigui el motiu o
l’activitat que ocasioni el contacte entre aquest indret tan emblemàtic per a la
Costa Brava i l’esportista, el professional, el visitant... que arriba a tenir-hi una
relació, una nova coneixença i fins i tot una aventura.
El fet que les vies de comunicació per
terra siguin escasses, i en alguns llocs inexistents, fa que la millor forma
d’accedir-hi sigui pel mar, i no cal dir que les roques que configuren el litoral
tenen una bellesa, vistes des de l’aigua, insuperable pels enquadraments que puguem
obtenir només des de terra.
El motiu principal de la nostra aventura
ha estat precisament aquest: conèixer des del mar la configuració de roques, cales,
illots, baus, etc. que donen una personalitat tan especial a aquest indret.
El mitjà per aconseguir-ho ha estat, en
aquesta ocasió, el caiac, encara que n’hi ha d’altres com poden ser la
pràctica de la immersió, excursions a peu pels corriols que arriben a les cales i també
les visites guiades amb barca.
De totes maneres, les sensacions viscudes
des del caiac jo diria que són especialment integrades a l’entorn pel seu silenci,
facilitat de maniobra i pel fet que en moltes ocasions t’oblides de que estàs sobre
una embarcació i acabes sent un amb ella.
LOGÍSTICA
L’expedició va estar formada per un
grup d’amics: Xavier, David, Leonel, Joaquim i Lluís; emprant quatre caiacs. (tres
d’individuals i un de doble) i el material que se sol dur en aquestes ocasions:
menjar, roba, sac de dormir, aigua abundant, llums i focus per la nit, mapes de zona,
telèfon mòbil, camera fotogràfica, i molt important: tubs, ulleres i aletes per a poder
fer apnea.
La sortida es va fer des del Port de la
Selva amb l’objectiu d’arribar a Port Lligat el dia següent, la qual cosa va
suposar deixar expressament un vehicle a cada lloc per a poder recuperar els caiacs i el
material.
(X)
Els números indiquen
la
situació al planell inferior.
Els números indiquen
la
situació al planell inferior. |
ITINERARI
PRIMER DIA
(1)
Sortida a les 13,30h de la platja del Pas al costat de Port
de la Selva en direcció Nord-est seguint la línia de costa per anar deixant enrera les
últimes edificacions que encara es poden veure des de la Tamariua que és la primera cala
important que es troba. Tot seguit és possible apropar-se al refugi obert de cala Cativa,
damunt del qual encara es poden veure les parets que delimitaven les feixes que anys
enrera havien estat plantades de vinya.
Cala Cativa (El Port de la Selva), refugi.
A continuació, es troba l’ illa de la
Medella, que ja coneixia gràcies a l’Arnald Plujà, gran coneixedor d’aquest
indret tant per la part emergida com per la submarina i autor de diverses publicacions
sobre el Cap de Creus.
A continuació, hi ha cala Fornells que
presenta com a curiositat un salt d’aigua doble, val a dir que només és visible en
èpoques de pluges abundants.
Cala Fornells (El Port de la Selva)
Després de girar la Punta Blanca es pot
saludar en Pere Miquel, una de les 8 roques mítiques que es poden observar durant el
trajecte, que té la forma d’un pescador de canya assegut i fumant-se una pipa.
En Pere Miquel, al mig de la imatge, sembla un vell pescador
assegut
Lleó del Golfet (El Port de la Selva)
Poc després cal passar sota la mirada
desafiant del Lleó, una roca d’uns 7m d’alçada, que després de girar el Cap
Gros apareix com a guardià de l’entrada al Golfet, al mateix temps es comença a
veure l’illa de la Galera, la qual cal sobrepassar, deixant-la al costat esquerra,
per entrar a la cala que porta el seu nom i fer una parada per poder dinar.
(2)
Cala Galera (El Port de la Selva)
Després de recuperar forces, es
pot sortir de la cala en sentit Est per travessar el Golfet i entrar a Cala Prona , indret
en el que és possible resguardar-se de les ones quan el mar està mogut. A més, disposa
d’un refugi i d’un pou d’aigua dolça. Sortint de la cala cal seguir una
paret de roca que condueix als Furallons, poc abans d’arribar-hi i a uns 15 m sobre
el nivell del mar, cal observar una gran balconada natural, coneguda popularment com La
Banyera . Per sortir del Golfet cal passar pel Portal de Cala Prona, una part
d’aquests esculls emergida de l’aigua amb forma de portalada.
(3)
Tot seguit i passada la Punta del Molí
és possible veure la Calavera de la Vaca i pocs metres després un petit camell de color
gris fosc que ressalta amb el color de les roques del seu entorn.
A continuació, el mar va començar a
estar una mica mogut cosa que va impedir entrar a veure amb detall "La Taula",
que és una gran roca plana que emergeix de l’aigua i que queda a aixopluc, de
manera, que els pescadors de la zona la utilitzen sovint quant fa mal temps per poder
dinar.
Un cop s’ha girat la Punta dels Tres
Frares es comença a veure Cala Galladera i una vegada s’entra a la mateixa es sent
una sensació de pau i seguretat molt especial , doncs és una cala molt acollidora i
tancada, donant refugi natural a les embarcacions que fugen del temporal. Es per això que
ràpidament vàrem estar tots d’acord en que era el lloc idoni per sopar i passar la
nit.
(4)
Cala Galladera (El Port de la Selva)
Aprofitant la lluna plena és possible
sortir a fer un tom després de sopar, la sensació de navegar de nit amb l’ajut
d’un petit focus és molt especial, fins i tot emocionant. Si es busca alguna entrada
a les roques que permeti treure els caiacs de l’aigua, és possible fer una apnea
nocturna, que sempre té un encant afegit respecte a les diürnes pel contrast que
ofereixen els colors de la vida bentònica principalment.
Amb la relaxació que produeix
l’aigua salada després d’un bon bany, el que ve més de gust és dormir i
recuperar-se de tot l’esforç fet durant la jornada.
SEGON DIA
Després de recollir tot el material
carregar-lo a les embarcacions i esmorzar una mica sortíem en direcció a l’illa de
Portaló, que vista des de l’aigua té forma de drac. Al moment de sortir de Cala
Galladera quina va ser la nostra sorpresa en trobar-nos vent del Nord i unes ones
d’alçada considerable que varen convertir la nostra tranquil·la travessa en una
aventura emocionant en la lluita entre nosaltres i el medi aquàtic, que per moments
semblava decidit a no voler deixar-nos continuar. En mig de tot aquest moviment tenim el
record d’haver vist davant nostre un peix volador en plena acció. Tot un
espectacle!.
El Drac del Portaló (Cadaqués)
© Josep Mª Dacosta
Podeu comprovar la forma del drac en aquest dibuix
© Josep Mª Dacosta
Els caiacs individuals anaven equipats
amb "cobridor de banyera", mentre que el doble no en duia, la qual cosa va
suposar una parada d’emergència abans d’arribar a Cala Culip per tal de poder
buidar l’aigua, que per moments l’estava inundant. El que més greu ens va saber
va ser la impossibilitat de veure amb detall les roques mítiques, abundants en el Pla de
Tudela i Cala Culip, com són: l’àliga, el camell, i la roca que va inspirar a
Salvador Dalí en el seu quadre El gran masturbador, en fi, en una altra ocasió !.
L’Àliga de Tudela (Cadaqués)
El Camell del pla de Tudela (Cadaqués)
Després de quedar a resguard de
l’illa de s’Encalladora tot va canviar, va arribar la calma, i aquesta ens va
permetre fer algunes fotografies. Cal destacar la sorpresa de navegar pel freu, i de
sobte, a la sortida veure l’ illa de Sa Rata al davant.
(5)
Sortida del Freu de s’Encalladora (Cadaqués)
podem veure l'illa de Sa Rata al fons
Cova de l'Infern (Cadaqués)
|
Una vegada girat el Cap de Creus i
entrant a la mar d’Avall la calma va acompanyar la resta del nostre viatge. Poc
després, se’ns va obrir davant nostra una cavitat anomenada la cova de
l’Infern, la qual permet l’entrada fins al final, podent deixar els caiacs sobre
la roca evitant així la seva vigilància, cosa que va permetre una apnea diürna que crec
que és de les millors que hàgim fet mai. Només diré que vàrem veure varis mol·luscs
opistobranquis, podem citar: Dondice (Godiva) banyulensis, Cratena peregrina,
vaquetes suïsses, a part d’algun pop, una molla i fadrins que acabaven de completar
la vistositat de la fauna bentònica, formada per esponges i anèmones principalment,
adherida a les parets verticals de la cova.
Sortint d’aquest raconet paradisíac
i tenint en compte que l’aigua sol fer venir la gana, al cap de poca estona i
després de passar cala Fredosa i cala Jugadora, vàrem decidir entrar a cala Bona per
poder dinar tranquil·lament.
Com el seu nom indica, la cala Bona és
una cala molt arrecerada, que podria recordar l’entrada a un "fiord", de
manera que l’estat de la mar al seu interior és sempre de calma.
Cala Bona (Cadaqués)
(6)
Després de dinar i ja de camí a
l’Illa de Port Lligat vàrem tenir ocasió de veure varis exemplars d’una medusa
molt curiosa que familiarment l’hem batejada com "ou ferrat" (Cotylorriza
).
Per acabar, vàrem fer la volta a
l’illa de Port Lligat i finalment vàrem treure els equips de l’aigua a la
platja del costat de la riera on hi teníem un dels dos vehicles aparcat. Mitjançant
aquest, vàrem recuperar el vehicle de El Port de la Selva, per poder carregar tot el
material.
(7)
Al voltant de les 8 de la tarda
arribàvem a Figueres.
Mapa del cap de Creus.
Els números marcats són els indicats en color violeta al text.
Click per ampliar
L'experiència viscuda ha estat molt ben valorada
per tots els membres del grup. Com tota activitat realitzada en condicions semblants, és
a dir, en què la seguretat de cadascú depèn d’un mateix i també dels companys,
facilita que es crein lligams d'amistat entre els diferents membres de l'equip.
El caiac és un mitjà de navegació que presenta moltes
possibilitats, si bé les distàncies que permet recórrer son limitades, per contra,
facilita l'accés a racons que cap altre embarcació permet. Cal remarcar també la seva
integració amb l'entorn, pel seu silenci, facilitat de maniobra i sistema de propulsió
ecològic. Crec que el podríem qualificar com la bicicleta del mar! .
Durant la travessa hi han hagut moments molt emocionants, tant pel
que representa descobrir nous indrets i configuracions rocoses esculpides pels elements
naturals durant el pas dels anys, com pel que suposa la lluita per continuar endavant quan
les condicions de navegació es compliquen, o la possibilitat de navegar de nit i fins i
tot fer alguna apnea.
La combinació de tots aquests ingredients fa que l'aventura
estigui assegurada i que permeti satisfer les preferències de tots el que hi participen.
Galeria
fotogràfica
Bibliografia
CALVÍN CALVO, Juan Carlos.
El ecosistema marino mediterráneo. Guía de su flora y fauna. Edición propia,
Murcia. 1995
MIQUEL, LL., BOFILL, LL.
(1987) "Mapa del cap de Creus" . Ed. pròpia. Cadaqués.
PLA, Josep. Costa
Brava. Volum 30. Tres guies de l'Obra Completa. Editorial Destino, Barcelona
1976.1992
PLUJÀ, A. (1996)
"Estudi del cap de Creus. La costa. Diccionari toponímic, etimològic i
geogràfic". Ed. pròpia. LLANÇÀ
© Text i fotos: Lluís Aguilar |
