M@re Nostrum

Esculls d'artifici
per Joandomènec Ros
Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona
Publicat al Diari Avui el día 18/9/99

"Els esculls artificials de producció
no serveixen per produir peix.
Quina utilitat tenen, doncs?"

'esculls n'hi ha de moltes menes: amb significat geogràfic (roca a flor d'aigua), geològic (edifici calcari construït per organismes marins variats, però especialment per coralls) i/o ecològic (l'ecosistema riquíssim que els esculls coral·lins hostatgen), per no parlar dels esculls en sentit figurat.

L'utilíssim Diccionari de geologia, d'Oriol Riba, recull en gairebé dues dotzenes d'entrades diferents tota la varietat natural d'esculls. Però no hi figuren pas uns que, a les acaballes del segle XX, els biòlegs marins coneixen gairebé tan bé com els coral·lins.

Es tracta dels anomenats esculls artificials, fabricats generalment a base de formigó i ferro, si no de munts de ferralla (automòbils, barques, vaixells i altres estris vells), runa de construcció, pneumàtics farcits de ciment i altres andròmines inútils en el món emergit.

Aquests materials, nous o de segona mà, s'instal·len en fons litorals fangosos o sorrencs, amb la pretesa idea que, en afegir una certa complexitat estructural a l'homogeneïtat dels fons sedimentaris, els esculls artificials atrauran peixos i altres organismes, amb la qual cosa augmentarà la producció pesquera d'aquests indrets costaners (esculls de producció o atracció).

Si a això s'hi afegeix que bona part de les pesqueres costaneres (litorals) mediterrànies estan gairebé espletades i que, per raons que seria difícil d'escatir, des dels anys 70 la Comunitat Europea finança generosament els governs estatals o regionals que volen plantar esculls d'aquest tipus en el seu litoral, es comprendrà que molts països mediterranis, Espanya i Catalunya entre ells, hagin tirat endavant programes d'instal·lació d'esculls artificials que, pel que sembla, acontenten tant els constructors com els instal·ladors, els pescadors i, no cal dir-ho, els governs regionals i estatals.

Però, ¿què en diuen els científics, dels esculls artificials? ¿Realment funcionen com a productors de peix, els esculls de producció? ¿Qui ho va suggerir, primer, i qui ho ha demostrat, des de llavors?

Primer els bussos i després els escafandristes, començant potser per Cousteau, descobriren, entre altres meravelles del món submarí, que en els derelictes o despulles de vaixells enfonsats s'hi acostumen a amagar bona quantitat de peixos i altres organismes, que fan de les restes de l'obra humana caus improvisats, i no pocs films d'aventures han usat aquest hàbit i n'han abusat.

En les esculleres dels ports de tot el món, els espais entre els blocs de pedra són igualment seu de nous estadants marins. I és generalitzat el costum de pescar determinades espècies marines oferint-los caus temporals adients: per exemple, petites àmfores per pescar pops, que es deixen en gran quantitat sota aigua i s'amollen al cap de pocs dies, amb una bona collita d'incauts inquilins.

Posteriorment, els estudis més o menys seriosos del que s'anomena successió secundària en superfícies submergides (plaques de vidre, plàstic, ceràmica, maons, formigó, etc.), és a dir, la manera com les diferents espècies d'algues i animals invertebrats (i també bacteris, protozous i vertebrats) van colonitzant i recobrint aquests substrats artificials, semblaven indicar que aquesta colonització era relativament ràpida, i que les dites estructures acabaven integrant-se en el fons marí. La deducció semblava lògica: si hi ha colonització ecològica, integració paisatgística i ocupació per part de peixos, sembrar d'esculls artificials els fons litorals podia garantir una recuperació de les seves pesqueres espletades.

Ai, las! Els pocs estudis seriosos que s'han fet per esbrinar si aquesta deducció lògica tenia fonament l'han esmicolada. És cert que els peixos se senten atrets per aquestes estructures, però els que s'hi instal·len són unes poques espècies (no totes les susceptibles de ser pescades), i a més hi van des de fons propers. Hi ha immigració, però fins ara no s'ha pogut demostrar la generació de nous individus. Vaja, als efectes de la pesca, tant és posar sota aigua àmfores per a pops o nanses per a peixos i crustacis, com un escull artificial. Hi ha concentració dels animals (i se'n facilita la captura), però no se'n fomenta la producció natural.

Això, entre moltes altres coses, ho acaba de demostrar una tesi doctoral defensada aquest estiu a la Universitat d'Alacant, que estudiava la dinàmica de les poblacions de peixos litorals en relació amb les diferents mesures de protecció dels fons, entre elles la instal·lació d'esculls artificials. Em permeto reproduir-ne algunes de les conclusions:

"L'escull artificial de (l'illa Plana o Nova) Tabarca fou ràpidament ocupat per la ictiofauna procedent [...] dels fons propers de posidònia oceanica i de roca. [...] La dinàmica temporal poc predible i els baixos nivells de biomassa observats no permetran una explotació pesquera continuada i sostenible d'espècies [...] lligades a l'escull artificial. [...]

L'escull artificial [...] durant el període estudiat ha exercit un paper atractor/concentrador. [...] Per un cantó, les seves característiques estructurals han afavorit l'assentament d'individus adults des de fons propers, la qual cosa afavoriria la depredació sobre els [...] juvenils. Per l'altre, la seva situació en una zona [de] corrents que afavoreixen el transport larvari fora de l'àrea d'estudi impedirà l'assentament [de les larves de peixos] sobre l'escull artificial. [...]

La dinàmica fluctuant del poblament íctic i els baixos valors d'abundància i biomassa fan desaconsellable la utilització de l'escull artificial de Tabarca amb finalitats pesqueres [excepte pel que fa a la sèrvia, un peix pelàgic, és a dir, no lligat directament a l'escull i ocasionalment abundant a l'àrea]. El fet d'actuar com una estructura atractora/concentradora afavoriria la sobrepesca dels poblaments demersals [de fons] i podria agreujar la seva situació".

Això no és gaire diferent del que, de fa temps, els ecòlegs marins hem anat dient a les administracions quan ens han preguntat (no gaire sovint) si els esculls artificials eren útils per "produir peix". Sempre havíem contestat que ens semblava que no, però que caldria estudiar-ho.

Cap administració (local, autonòmica, estatal) ha volgut mai promoure seriosament aquests estudis. Sigui perquè els diners arribaven molt fàcilment de Brussel·les o per altres raons, els esculls s'instal·laven amb independència que fossin útils o no.

Per exemple, en una informació de fa més de dos anys del DARP sobre els esculls artificials, es diu que el pla d'instal·lació d'aquestes estructures començà a Catalunya el 1986, i que en els pressupostos de cada actuació "s'inclou també l'import dels estudis que es realitzaran per determinar l'eficiència i l'eficàcia de la inversió".

En l'únic cas que conec d'un de tals estudis científics de la capacitat atractora de peixos d'un escull artificial, l'informe tècnic només estudiava l'abundància de plàncton (i especialment de zooplàncton, però no de larves de peixos) en les aigües que l'envoltaven, amb només una vaga referència genèrica al bentos (organismes que viuen sobre el fons marí) i als peixos.

Aquest cop, però, hi ha la confirmació contrastada pel mètode experimental: els esculls artificials de producció no serveixen per produir peix. Quina utilitat tenen, doncs, si és que en tenen alguna? Una altra conclusió de la tesi doctoral esmentada ho suggereix:

"Estructures similars a l'escull artificial de Tabarca [...] podrien ser una eina de gestió útil per millorar hàbitats degradats, protegir comunitats biològiques amenaçades o mitigar la manca de substrats durs. [...] Fins i tot [...] es podrien utilitzar com a zones alternatives per a bussejadors dins d'espais marins protegits".

Ben diferents són els esculls artificials de protecció o dissuasió, que com el seu nom indica són destinats a impedir la pesca de ròssec en fons no permesos (molt soms, o d'àrees protegides). Es tracta d'estructures robustes, sovint fetes a base de bigues de ferro entrecreuades (similars a les estructures antitancs o antibarcasses de desembarcament que els films bèl·lics ens han fet familiars.

En impossibilitar l'acció de les xarxes de pesca, protegeixen millor el litoral de l'espoliació pesquera que altres mesures menys dràstiques (vigilància, multes, vedes, etc.), com han demostrat alguns estudis, entre ells els duts a terme en una altra àrea del País Valencià, el Campello.

Per si al lector li queda algun dubte, la tesi esmentada no va ser finançada per la UE, ni pel ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, ni per la conselleria corresponent de la Generalitat Valenciana.

© Text: Joandomènec Ros

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2017  Todos los derechos reservados


Última modificación: 07 d’agost 2017 06:29


Hemos recibido visitas