M@re Nostrum

Combatre el fred
o com mantenir-se calent sense
importar el fred que faci

per Miquel Pontes

fortunadament la hipotèrmia es pot evitar i es manifesta amb símptomes clars: una sensació de fred i tremolor. Desafortunadament, aquí és on s'acaben els nostres coneixements. La majoria dels bussejadors només tenim una lleugera idea de com mantenir-nos calents dins i fora de l'aigua, i moltes de les idees i trucs que tenim per combatre el fred aconsegueixen únicament refredar-nos d'una forma encara més ràpida.

Entendre i evitar la hipotèrmia té els seus beneficis, perquè augmenta el confort i la seguretat i, de pas, permet ampliar la temporada de busseig que, d'altra manera, es limitaria als mesos d'estiu, amb les aigües més càlides.

Efectes del fred

El fred és un dels principals enemics del submarinista, més perillós en tant que no ens ataca ràpidament, sinó de forma silenciosa i implacable.

La Mediterrània és una mar temperada; la seva temperatura mitjana és d'uns 13ºC i, encara que a l'estiu la temperatura de l'aigua arriba als 25ºC, a l'hivern podem arribar a submergir-nos a temperatures de 8ºC, la qual cosa ja es considera una immersió en aigua freda, com si hagués sortit de qualsevol nevera.

La temperatura del cos humà és d'uns 36,5ºC i es manté estable en els individus sans, amb independència del medi en què es trobin, per assegurar el correcte funcionament de les complexes reaccions químiques que mantenen la vida. El cos humà s'encarrega de cremar l'energia necessària per mantenir l'esmentada temperatura a partir dels aliments ingerits i, quan és necessari, de les reserves acumulades.

Submergir-se en aigua freda redueix la temperatura corporal, per la qual cosa s'engeguen una sèrie de mecanismes automàtics, com la vasoconstricció, la tremolor muscular i altres, per conservar la calor del cos.

Si l'aigua està massa freda, els esmentats mecanismes poden no ser suficients i la temperatura del cos baixa. Si aquesta temperatura es situa per sota dels 35ºC (a l'interior del cos, no a les extremitats, on sempre és una mica més baixa), parlem d'hipotèrmia.

Els efectes d'una hipotèrmia lleu -fatiga, entumiment i fins i tot dolor- poden ser perillosos si, de sobte, ens trobem en una emergència subaquàtica. Per això, els símptomes esmentats desaconsellen, encara que no impedeixen, una immersió “normal”.

Els efectes d'una hipotèrmia moderada o severa inclouen confusió mental, alteracions del parla, amnèsia, apatia, laxitud, baixa coordinació muscular, increment del risc d'accident de descompressió, baixa pressió arterial, fallada cardíaca, coma i fins i tot la mort.

És evident que cal tenir en compte alguns factors més, a banda de la obvia incomoditat, quan parlem de bussejar en aigua freda.

L'aigua freda

L'aigua està freda fins i tot quan sembla estar calenta. Pel fet que la conductivitat tèrmica de l'aigua és 26 vegades superior a la de l'aire, fins i tot la temperatura de l'aigua als mars tropicals pot refredar el cos humà d'una forma sorprenentment ràpida.

Per exemple, l'aigua a 25ºC absorbeix la calor del cos tan ràpidament com l'aire a 5ºC. El resultat és el que es coneix com “hipotèrmia silenciosa”.

Després de passar tot un dia en aigua a 25ºC, l'interior del nostre cos es refreda tant que comença a patir alguns dels símptomes de la hipotèrmia: fatiga i, segons alguns estudis recents, una certa confusió mental. El refredament és tan gradual que la pell mai estarà freda i un no arriba a tremolar, però els efectes hi son igualment.

Quin vestit hem d'adquirir per combatre el fred?

Molts bussejadors experimentats proposen afegir capes de neoprè al vestit estàndard per evitar passar fred. La solució típica és recomanar un vestit de dues peces, en comptes d'un monopeça i, si encara es passa fred, emprar una armilla de neoprè sota el vestit. També s'aconsella l'ús d'escarpins tous, com si foren mitjons, sota els escarpins durs.

Però no és el nombre de capes de neoprè, ni el seu gruix, el que ens protegeix de l'aigua freda, sinó el fet de tallar la circulació d'aigua freda a l'interior del nostre vestit; per això cal evitar, com sigui, les entrades i les bosses d'aigua a l'interior d'aquest.

El fet de vestir-se amb més capes de neoprè pot tenir aquest dessitjat efecte “de farciment” i millorar notablement la resistència al fred, però generalment ho fa aportant una certa incomoditat: el neoprè oposa força resistència als moviments, la qual cosa acaba per produir cansament al bussejador, que ha de “barallar-se” amb la pressió del vestit quan mou un braç o una cama, i fins i tot quan respira.

És molt important adquirir un bon vestit per combatre el fred. Molts fabricants opten per fabricar “vestits d'estiu”, que són els més populars entre els bussejadors, perquè són relativament còmodes, si bé la seva protecció contra el fred sol ser limitada quan les aigües estan una mica més fredes.

És recomanable, per a qui estigui buscant un bon vestit, que comprovi una sèrie de característiques mínimes. El vestit ideal ha de tenir un gruix de 5mm per al seu ús exclusivament a l'estiu i de 7mm si es vol emprar durant tot l'any. Ha de quedar ajustat al cos (encara que no ha de ser massa estret) i s'haurà de comprovar que no quedin arrugues ni bosses en braços i cames i, especialment, a la zona lumbar de l'esquena. Per a les dones el vestit ha d'estar adequadament dissenyat, ben ajustat en pit i cintura.

No hi ha dos cossos iguals, i per tant no tots els vestits son adequats per a tothom. Per adquirir un bon vestit s'haurà de seleccionar preferentment aquells fabricants que ens facilitin adaptar-lo a les nostres mesures, la qual cosa alguns fan sense cost addicional.

La qualitat de la goma és molt important, per la qual cosa el comprador haurà de provar “al tacte” la qualitat d'aquesta i optar per la més esponjosa, que recuperarà millor l'estructura de cel·les aïllants interiors. Els vestits de consistència “encartronada” hauran de ser descartats perquè la qualitat del neoprè no és adequada, probablement perquè hagi envellit.

És imprescindible que un bon vestit, especialment si un pensa bussejar a l'hivern, tingui “maneguets” de goma llisa en part interior de les extremitats (canells i turmells) i a la zona de la caputxa pròxima a la cara.

Aquesta lliçó, apresa dels vestits semisecs, està molt poc estesa entre els fabricants de vestits, especialment en els seus models econòmics o de “gamma baixa”.

Els “maneguets” són altament recomanables per als bussejadors fredolics, ja que tallen les entrades d'aigua al vestit, encara que es compliqui una mica la tasca de posar-se el vestit, a causa de la gran adherència d'aquest tipus de goma a la pell. Una mica d'aigua amb sabó facilita l'esmentada operació.

Caputxa

Hi ha persones que han après a bussejar en zones tropicals, on sovint els vestits que s'empren no tenen caputxa. Hem de tenir en compte que el cap és la responsable del 40% de la pèrdua de calor corporal. Com és això possible?

Resulta que un gran percentatge de la sang flueix a través del cap, la major part simplement circula sota la pell. A més a més, els vasos sanguinis del cap, a diferència dels vasos sanguinis dels braços, cames i tors, no es contreuen per efecte del fred. Aquest gran fluix sanguini, proper a la pell, es refreda més fàcilment i, quan torna al cos, refreda els òrgans interiors acostant al submarinista a la hipotèrmia.

Portar una caputxa mal ajustada és gairebé tan dolent com no portar caputxa. En adquirir el vestit, cal comprovar que la caputxa s'ajusti bé a la cara, englobant el mentó en la seva estructura. Hi ha molts models de vestit mal dissenyats que no compleixen aquest requeriment.

A més a més, l'obertura facial haurà d'estar envoltada de goma llisa, que s'adhereix millor a la pell, si desitgem una bona protecció contra el fred. També haurem de fixar-nos que la cremallera del vestit quedi ben tancada quan el portem posat.

Les persones amb el cabell llarg sempre estaran pitjor protegides contra el fred que les que el portin curt. Això és així a causa de l'aire que queda atrapat entre els cabells, el qual provoca una bossa d'aigua freda darrera el coll que es va renovant amb el moviment del cap. El cabell llarg significa una sola cosa: fred. Pot anul·lar-se en part aquest efecte emprant, sota la caputxa, una simple gorra de piscina.

Guants

Aquí tenim un problema. Els dits de les mans tenen una relació volum-superfície bastant alta, per la qual cosa perden calor fàcilment. Tanmateix són els primers a perdre el fluix sanguini quan el cos contreu els vasos sanguinis per efecte del fred.

Molts submarinistes porten guants fins en aigua freda per poder fer servir els controls del seu ordinador de busseig, càmeres de fotos, etc. però perden tanta destresa per culpa del fred que ben bé podrien haver portat manyoples de neoprè. Els guants o les manyoples de tres dits són probablement la millor aposta contra el fred, encara que són difícils de trobar per les nostres latituds.

Què ens aïlla del fred?

Una creença comuna és que l'aïllament del vestit prové essencialment de la capa d'aigua calenta que manté contra el cos. Això no és totalment cert. Com es pot dir de més de la capa d'aigua que envolta el cos del bussejador és que, un cop calent, ja no és perjudicial.

El que cal evitar és la circulació d'aigua freda a l'interior del vestit per culpa de tenir-lo mal ajustat. El coll sol ser el punt pel qual entra major quantitat d'aigua (un motiu més perquè aquest tingui caputxa).

Si es pot evitar l'entrada d'aigua al vestit reparant una costura o canviant una cremallera, pot un considerar-se afortunat. El que passa sovint és que la forma del cos canvia amb el moviment, provocant bosses d'aigua entre el vestit de neoprè i el cos. En moure les extremitats, aquestes van bombant aigua freda dins el vestit i expulsant l'aigua calenta a l'exterior.

L'aïllament d'un vestit de busseig es basa, essencialment, en les milers de minúscules bombolles de gas contingudes a la goma de neoprè. El gruix del neoprè incrementa el nombre de bombolles i per tant l'aïllament, però té certs límits pràctics, ja que a partir de certs gruixos (típicament 7mm) costa molt esforç vestir-se i moure's amb el vestit posat.

Les petites bombolles de gas contingudes a l'interior del neoprè van desapareixent a mesura que passa el temps i, a més a més, el material va perdent les seves propietats elàstiques. És el que es coneix com “envelliment”. Per aquesta raó, un vestit de 5 anys no aïlla tan bé com un nou.

Guardar el vestit de forma inapropiada accelera el procés de degradació. Si es guarda el vestit sota una pila de coses que el van aixafant, les bombolles del neoprè desapareixeran molt abans i aviat es necessitarà un vestit nou. L'ideal seria guardar-lo estirat sobre una superfície llisa, però com és poc pràctic, amb penjar-lo d'un penjador n'hi ha prou.

Cal destacar que, en bussejar, la pressió del medi aixafa les bombolles contingudes en la goma de neoprè, per la qual cosa redueix l'efecte aïllant de forma gradual. Si es té fred, és aconsellable realitzar immersions menys profundes.

Menjar

El menjar, ja sigui fred o calent, ens dóna energia per barallar-nos amb l'equip, bussejar i combatre el fred mitjançant la generació de calor corporal que podem assumir en metabolitzar l'aliment. De fet, s'hauria de menjar també entre immersions.

Curiosament, la temperatura de l'àpat té molt poca rellevància a l'hora d'afegir calor al nostre organisme. D'altra banda, el costum de prendre un cafè ben calent afegeix molt poca calor al nostre cos, mentre que la cafeïna és diürètica. L'orina, junt amb altres problemes, és una altra pèrdua de calor important.

Ja que ho comentem...

Per què necessitem orinar quan tenim fred? Per culpa de la diüresi de la immersió.

Aquest punt està relacionat amb l'estratègia del cos en la conservació de calor per la qual contreu els vasos sanguinis propers a la pell i d'aquesta manera una major quantitat de sang passa cap el centre del cos, que es manté més calent. L'hipotàlam, que no sembla estar massa ben informat, creu llavors que ha augmentat el volum de sang del cos i instrueix als ronyons perquè evacuïn l'excés de líquid, d'aquí que es tinguin ganes d'orinar.

No podem fer res per prevenir aquest fet, ja que deshidratar-nos intencionadament per evitar tenir ganes d'orinar pot causar altres problemes i, de fet, ens fa més susceptibles a la hipotèrmia.

Com resistir el fred

Per resistir millor el fred en les immersions haurem d'estar en bona forma física i sentir-nos ben descansats, hidratats i alimentats.

D'altra banda, haurem de tenir en compte que certs medicaments poden interferir amb els mecanismes de conservació de calor, normalment perquè impedeixen la vasoconstricció. Els antihistamínics són particularment sospitosos d'aquest efecte.

L'alcohol és, contra la creença popular, un aliat del fred, ja que provoca una dilatació dels vasos sanguinis propers a la pell, facilitant el refredament de la sang i impedint que el cos conservi la calor.

Així, la copeta de conyac després d'una immersió a l'hivern està completament contraindicada per entrar en calor i, encara que la sensació inicial sigui reconfortant, l'efecte general sobre el cos és contraproduent.

El teixit adipós és un aïllant perfecte, permetent que les persones grasses resisteixin molt millor el fred durant la immersió que les persones primes. Una bona solució contra el fred seria augmentar de pes, encara que aixó pot comportar altres problemes i tampoc és recomanable.

De totes maneres, l'important és estar en forma i tenir una bona salut. Això fa que tots els sistemes del cos funcionin eficientment.

Una dutxa calenta entre immersions, al contrari del que ens pogués semblar, probablement ens refredarà encara més. L'aigua calenta fa que la nostra pell se senti millor, però dilata els vasos sanguinis de la pell, fent que la sang calenta emmagatzemada a l'interior del nostre cos passi a través dels músculs, encara freds, que la refreden al seu torn. Quan aquesta sang torna a l'interior del nostre cos, refreda els òrgans interns i tornem a la hipotèrmia.

Un estudi recent sobre bussejadors que es submergien sota el glaç demostrava que aquells bussejadors que es donaven una dutxa d'aigua calenta entre immersions no resistien tan bé les immersions successives com aquells que es "mantenien freds”.

En comptes de la dutxa calenta és millor emprar una peça d'abric per protegir-nos del vent i no perdre més calor corporal. Quan som fora de l'aigua, l'evaporació és el factor més important de refredament, ja que l'efecte de l'aire sobre el nostre vestit humit el converteix en un eficient aparell d'aire condicionat. Si ens mantenim aïllats del vent, reduirem dràsticament el refredament per evaporació.

L'activitat muscular genera calor. Per això, una de les reaccions del cos quan es redueix la temperatura més enllà dels límits tolerables és fer tremolar els músculs, els coneguts calfreds, la tremolor de dents i les tremolors incontrolables. Però a l'aigua aquestes tremolors acceleren el fluix de calor de l'interior del cos a l'exterior. El resultat és que ens refredem més ràpidament.

Molts bussejadors opinen que se senten millor en les immersions hivernals en què han d'aletejar molt. Potser aparentment se sentin millor, però la circulació de la sang pels músculs del cos, submergits en un medi fred, fa que l'interior del cos es refredi més de pressa una vegada més.

Quan es busseja en aigua freda és millor no moure's gaire, minimitzar el temps sota l'aigua, especialment a les zones més profundes, on la compressió anul·la en part els efectes aïllants del vestit i on la pèrdua de calor deguda a la respiració és major.

Si s'ha de nedar cap al vaixell en finalitzar una immersió, és millor fer-ho per sobre de la termoclina i, si no hi ha gaires barques que comprometin la nostra seguretat, hauríem de nedar just sota la superfície. Si es comença a tremolar, s'haurà de sortir immediatament a la superfície, ja que és un dels primers símptomes d'hipotèrmia.

El fred és un gran enemic a qui hem de conèixer i respectar. D'altra banda, les immersions a l'hivern són molt interessantsment i completament diferents de les de l'estiu, tant pel tipus com per la quantitat de fauna que es pot trobar. Amb un bon vestit i els coneixements adequats, bussejar en aigua freda no té perquè ser un problema.

 

  Navegación rápida

   


Aviso Legal

© Miquel Pontes 1996-2017  Todos los derechos reservados


Última modificación: 07 d’agost 2017 06:03


Hemos recibido visitas