|
principis de] segle XX la marina mercant és l'espina dorsal del poder d'Anglaterra. La seva llibertat de navegació per tots els mars del món fa possible els intercanvis comercials de la metròpoli amb l'estranger i els prop de trescents dominis, territoris i colònies de l'Imperi. En temps de pau el comerç es desenvolupa sense dificultats, però l'any 1917 la Gran Bretanya es troba immersa en un conflicte de grans proporcions, el seu exèrcit és destacat a Europa, l'Àfrica i l'Orient Mitjà, compromès en tots els fronts de batalla. Des del trencament de les hostilitats, l'any 1914, la Royal Navy ha bloquejat la Flota d'Alta Mar alemanya a les bases del Bàltic. Aquest domini del mar només és desafiat per una arma de nova aparició: el submergible. Les tècniques de reconeixement aeri, localització i destrucció dels submarins són encara a les beceroles. Els Untersee Boot emprats per primera vegada de forma massiva en una guerra estan demostrant el seu enorme poder destructiu, enfonsant 5,75 milions de tones de registre brut de vaixells aliats, l'any 1917. Malgrat això molts submarins es perdran, per avaria o enfonsats per l'enemic. A la costa catalana n'hi ha un de localitzat prop del cap de Tortosa, a vuitanta metres de fondària, i es parla d'un altre enfonsat a gran profunditat davant Begur; perquè encara que el principal teatre d'operacions navals és localitzat a l'Atlàntic i el mar del Nord, al litoral català també hi naveguen submarins alemanys a l'aguait d'algun mercant desprevingut que es posi a l'abast de les seves armes. Aquesta és la història d'un d'ells. El 7 d'agost de 1917 el Llanishen salpa de Marsella, en llast, cap al sud amb la intenció de guanyar l'estret de Gibraltar; el seu únic armament és un canó emplaçat a popa. Arribat al mig del golf de Lleó és torpedinat per un submarí; el torpede, possiblement sense explotar, el forada de banda a banda, travessant la sala de màquines. El capità dóna la nau per perduda i ordena el seu abandó. La tripulació arribarà en dos bots a Portbou i Portvendres, però el vaixell, escorat, continua flotant a la deriva, empès pel mistral en direcció sudest. La matinada següent és avistat pel Colón, un petit vapor de cabotatge que fa el trajecte entre Barcelona, Portvendres i Seta. Després d'una inspecció que constata el total abandó del vaixell, el Colón decideix remolcarlo cap a Barcelona; malfiant-se del seu estat no hi embarca cap tripulant. Poca estona després es desencadena un temporal de llevant; impossibilitat de remolcar cara al vent un pes molt superior al seu, el Colón talla el cap que els uneix i el Llanishen va de través cap a la costa.
Avistat des de Cadaqués, un llagut es fa a la vela, interceptant el derelicte quan ja es troba sobre les roques. Abordant-lo ràpidament, s'arnollen les àncores quan, de sobte, es gira el vent cap a tramuntana i el Llanishen pivota sobre la proa, quedant encallat als Caials. Una empresa "Hijos de José Tayá, S. en C.", naviliera barcelonina (es diu que de capital britànic) es fa càrrec del vaixell sinistrat, vol reflotarlo tapant amb ciment els forats de l'obra viva. El Teresa Tayá comença a portar material de suport (maquinària, fusta, ciment, etc.) de Barcelona a Cadaqués. Durant uns quants mesos moltes barques de la vila, llogades per la Tayá, transporten sorra i ciment al lloc del naufragi per als bussos italians encarregats del reflotament. Tapats els forats, dues grans bombes del port de Barcelona comencen a buidar el casc, però el Llanishen no es mou, el ciment aplicat a les vies d'aigua l'ha soldat d'una peça amb les roques del fons. Abandonat definitivament, l'hivern del 1917 és desfet per un temporal. La primavera de l'any següent el bus Constantí Kontos inicia la campanya de desballestament del vaixell, que durarà fins l'estiu de l'any 1925, quan encara la revista "Sol Ixent" de Cadaqués publica la notícia de l'arribada del "... Sr. Domènech (que) amb la barca Montserrat treballa com l'any passat cercant les desferres del vapor Llanishen". (pub.cit.núm.49 de 471925). Trenta anys més tard el fill de Constantí, Jordi Contos, dinamitarà les calderes del vaixell amb cent quilos d'explosiu.
© Text i fotos:
Enric Trilla i Morató
|
|